Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Analítics
Nom amb el qual són designats els dos escrits més importants de l’Òrganon d’Aristòtil.
En els Primers analítics és explicada la teoria del sillogisme i en els Segons analítics la teoria de la demostració
Òrganon
Història
Nom amb què és conegut, a partir dels comentaristes neoplatònics del segle VI, el conjunt de l’obra lògica d’Aristòtil.
El nom li fou donat pel fet que Aristòtil considerava la lògica com a instrument òrganon per al recte procediment científic Comprèn les Categories o Predicaments , els dos llibres Sobre la interpretació entorn dels judicis, els Primers analítics dos llibres sobre el sillogisme, els Segons analítics o Analítics posteriors dos llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a la ciència, els Tòpics vuit llibres sobre la demostració sillogística en tant que condueix a una conclusió probable i les Refutacions sofístiques novè llibre dels Tòpics , sobre…
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de València
Economia
Corporació empresarial fundada el 1887 a València, amb la peculiaritat, respecte a les altres cambres provincials, d’una secció d’agricultura, que desaparegué el 1891.
En fou el primer president EGarcia Monfort Ha collaborat en manifestacions com l’Exposició Regional Valenciana del 1909 i la Primera Demostració Econòmica Valenciana del 1952 Des del 1902 publica un butlletí informatiu, que actualment ho és de totes les cambres del País Valencià Alcoi, Alacant, Castelló i Oriola, i, des del 1912, la Memoria Comercial , que és un anuari estadístic provincial Ha publicat treballs a favor de les zones franques 1916, 1934 i 1951 i algunes visions de l’economia de tot el País Valencià, com La futura economia valenciana , de JBellver 1933
Festival Aeri de Sabadell
Esports aeris
Festival d’aviació celebrat anualment a Sabadell des del 1953.
Organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, se celebra a les installacions del seu aeròdrom durant la festivitat de la Verge de Loreto, patrona de l’aviació El seu precedent fou el Festival Aeri Internacional de Sabadell, organitzat l’any 1949 per l’Aeroclub de Sabadell Un dels seus impulsors fou José Luis Aresti i en destacà la demostració de vol del pilot Marcel Doret En les diferents edicions del festival s’han programat diverses activitats, com exhibicions d’avions militars i d’helicòpters, acrobàcies amb avionetes, demostracions de vol amb ultralleugers, llançaments de…
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep, Sant Agustí,…
Festival Aeri Internacional de Barcelona
Esports aeris
Festival internacional d’aviació celebrat a l’aeroport del Prat els anys 1956 i 1960.
Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…
Capsià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del nord d’Àfrica.
El terme deriva de Capsa , nom romà de Gafsa, ciutat de l’oest de Tunis, centre de la regió on es troba aquesta indústria Succeí l' i visqué durant el Paleolític superior i el Mesolític El jaciment característic és la Rammadīya , amuntegaments de cendra, instruments de sílex i closques de cargol, que constituïen l’aliment principal La indústria de pedra va esdevenint microlítica, sobretot a la fase avançada Capsià II A Kenya hom ha descobert una indústria lítica semblant Capsià de Kenya però amb jaciments d’altres tipus Vers el 1920 Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera pensaren que els…
El perquè de tot plegat
Cinematografia
Pel·lícula del 1994; ficció de 92 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Films de la Rambla VPons, Barcelona ARGUMENT 13 contes d’ El perquè de tot plegat 1994 i 2 contes de L’illa de Maians , de Quim Monzó GUIÓ VPons FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rosa Ros MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Carles Cases SO Daniel Fontrodona INTERPRETACIÓ "Voluntat" Lluís Homar, "Enteniment" Pepa López, Àlex Casanovas, "Honestedat" Mercè Arànega, Paca Barrera, Joan Melchor, "Sinceritat" Mercè Pons, Pere Ponce, "Submissió" Anna Lizarán, "Competició" Camilo Rodríguez, Vicenta Ndongo, Àurea Márquez veu en off Jordi…
Nabí
Literatura catalana
Poema al·legoriconarratiu de Josep Carner.
Emparant-se en l’esquema de l’episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys —paraula que tradueix Nabí — i del qual hom no pot fer-se escàpol A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d’uns mil tres-cents versos polimètrics i d’una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d’imatges Sorgit de la maduresa artística i de la crisi moral…
,
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,