Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Aram
Cinquè fill de Sem, epònim dels arameus.
A l’Antic Testament designà els països de Síria i Mesopotàmia, poblats per pobles arameus
Romania
Història
Nom que, a l’edat mitjana, certament ja des del s. XII, designava l’imperi Bizantí.
Apareix també en documents catalans dels s XIV-XV Designà també l’imperi llatí d’Orient
Congrés Continental
Història
Nom amb el qual són coneguts cadascun dels congressos de delegats de les colònies estat de l’Amèrica del Nord celebrats entre el 1774 i el 1789.
Correntment, hom designa amb aquest nom solament els dos primers congressos, celebrats a la ciutat de Filadèlfia els anys 1774 i 1775 congressos de Filadèlfia
pacte ABC
Tractat signat el 1915 entre l’Argentina, el Brasil i Xile per tal de contrarestar la influència nord-americana i de mantenir la pau.
No ha estat mai ratificat, i els successius canvis de govern n'han provocat la gradual dissolució Les tres lletres amb què hom el designa són les inicials del nom dels tres països en la llengua respectiva
Horus
Mitologia
Déu falcó egipci originari del delta.
Considerat com el protector de la monarquia, el seu nom designa, a vegades, el rei Hom distingia fonamentalment dos Horus Haroeris Horus el Gran i Harpòcrates Horus el Nen, però en certs llocs hom li retia culte sota altres formes
Dogger
Geologia
Segona sèrie (i època) del Juràssic, o Juràssic mitjà, compresa entre el Lies i el Malm.
El nom prové de dog ‘gos’, que designa unes concrecions gresoses arrodonides que presenta la sèrie anglesa en el comtat de York El Dogger correspon al Jura bru de Suàbia És dividit en quatre estatges d’antic a modern Aalenià, Bajocià, Bathonià i Callovià
Tribunal de Causes Pies
Història del dret canònic
Organisme radicat a la diòcesi de Barcelona, creat amb motiu de la concòrdia entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el bisbe Ponç de Barcelona el 1315.
Anomenat, a la compilació vigent del dret civil català, Tribunal de Testaments i Causes Pies , coneix de les causes referents a la part espiritual dels testaments i designa els marmessors substituts per a afers de caràcter piadós La darrera modificació del dret civil català, feta pel Parlament de Catalunya 1984, ha suprimit tota referència a aquest Tribunal de Causes Pies
Bog
Mot eslau que significa ‘amo’ i designa Déu.
Entra com a element constitutiu en moltes paraules compostes
SPQR
Història
Sigla emprada sovint en l’epigrafia llatina per a designar el senat i el poble de Roma.
En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma
Al·là
Fris de l’Alhambra de Granada amb el nom d’Al·là
© Fototeca.cat
Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador