Resultats de la cerca

L’integraven l’escultor Cèsar Cabanes i Badosa Arenys de Mar, Maresme 1885 — Terrassa, Vallès Occidental 1952, el dibuixant Joaquim Biosca , el pintor i escultor Martí Gimeno i Massague r Torroella de Montgrí, Baix Empordà 1889 — Buenos Aires 1971 —fill de Francesc Gimeno—, Enric Moles i altres, actualment desconeguts, com Jaume Muntasell i el dibuixant Carles Grau Enric Casanovas s’apropà al grup i el 1903 exposà amb Ainaud i Grau a Els 4 Gats Admiraven Nonell, especialment el de temàtica sòrdida, i l’escultura de Carles Mani, al costat del qual Ainaud arribà a…

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

Fou promoguda per Frederic Montagut, Quirova , i Miquel Sala Membrado, Claudi Pitoff , que havien sortit de la redacció de Xut Redactors i dibuixants s’amagaven sota pseudònims, com el redactor, La Bruixa del Metro , o el dibuixant Jacint Bofarull, Gripau De periodicitat setmanal, sembla que en sortiren nou números

Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb…

Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner

Tractava de tots els esports i en propagava la pràctica com a mesura higienista Semblantment a altres revistes contemporànies, pretenia impulsar la reglamentació de l’educació física a Catalunya com a mitjà de reconstrucció nacional Hi collaboraren Manuel Fontdevila, Josep A Trabal i Rossend Calvet, i també el dibuixant Ele Tingué una vida efímera

Edita en català i en castellà i destaca per la reedició facsímil de llibres Publica, entre altres, les colleccions “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular, i “Documents de Filologia Catalana”, amb obres com ara la Gramàtica Valenciana , de M Sanchis i Guarner Edità també les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada

Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números