Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
La Carmagnole
Història
Cant revolucionari francès, compost i difós a París a partir del 1792.
El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella
Associació Fonètica Internacional
Associació fundada el 1886 a París per Paul-Édouard Passy, que té per finalitat de promoure l’estudi i la divulgació de la fonètica.
Establí l’ alfabet fonètic internacional el mateix any, el més difós en l’ús internacional, especialment en l’ensenyament de les llengües El primer òrgan de l’Associació fou Le maître phonétique És coneguda també per IPA, sigla del seu nom anglès International Phonetic Association
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Adobe Systems Incorporated
Electrònica i informàtica
Empresa informàtica creada l’any 1982 amb seu central a San José, Califòrnia.
Fundada per Charles "Chuck" Geschke Cleveland, Ohio, 11 de setembre de 1939 - Los Altos, Califòrnia, 16 d’abril de 2021 i John Warnock Salt Lake City, Utah, 6 d’octubre de 1940 - 19 d’agost de 2023, produeix programari molt difós com ara Adobe Photoshop , Adobe Acrobat i Adobe Reader Adobe Photoshop és el paquet ofimàtic de retoc fotogràfic més reeixit Adobe Acrobat és un editor de documents en un dels formats més estesos, el PDF Portable Document Format , atesa la seva condició de format obert, de permetre xifrat i signatura del contingut, i de disposar d’un lector gratuït i…
Agència de Protecció de Dades
Economia
Ens públic espanyol que vigila el compliment de les lleis de protecció de dades personals.
L’Agència de Protecció de Dades fou creada per la Llei Orgànica de Regulació del Tractament Automatitzat de les Dades de Caràcter Personal, publicada l’any 1992 Les seves funcions, que han augmentat amb la implantació d’ internet i del comerç electrònic , consisteixen a vetllar pel compliment de la legislació sobre protecció de les dades personals i a controlar-ne l’aplicació Aquesta norma fou derogada i substituïda per la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal del 1999, que adaptà l’ordenament jurídic espanyol a la normativa comunitària en matèria de protecció…
La Porta
Dansa i ball
Col·lectiu dedicat a la programació i la investigació en dansa contemporània i noves formes de creació, impulsat per Òscar Dasi i Carmelo Salazar i format el 1992 a Barcelona.
Fins el 2005 la seva activitat regular fou la realització de les Edicions Porta, una activitat d’exhibició de petites peces de coreògrafs internacionals i nacionals que tingué lloc en diferents espais, sobretot la Sala Beckett de Barcelona Amb moltes altres activitats de comissariat, exhibició i debat, dóna a conèixer la creació contemporània al voltant del cos, a més d’investigar sobre els processos de creació i de recepció de les obres i de proposar espais de trobada amb l’artista com a centre Ha difós nous intèrprets i grups, com ara el francès Haïm Adri o el collectiu de…
Finn
Protagonista d’un cicle de narracions sobre l’arribada dels normands a Irlanda, difós també a Escòcia.
Al s XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides al s XVIII
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic” com a…
els Dolors
Advocació mariana que commemora els sofriments de Maria.
Coneguda també com la Dolorosa , és sovint representada amb el cor traspassat per set espases, en temes com la Pietat o el Davallament La festa litúrgica, instituïda, al s XV, a Alemanya, iescampada sobretot pels servites a partir del s XVII, fou estesa per Pius VII a tota l’Església Catòlica i fixada el 15 de setembre per Pius X La reforma del calendari litúrgic 1970 deixà aquesta data i en suprimí una altra commemoració el divendres de la setmana de passió La seqüència llatina de la missa de la festivitat — Stabat Mater dolorosa — ha donat lloc a diferents versions catalanes, com la de Joan…