Resultats de la cerca

Creat a tot Espanya per Primo de Rivera durant el seu directori, començà a sortir a Barcelona com a suplement del butlletí oficial de la província com a periòdic sortí el 1926, i durant la República tingué també una edició catalana, “Full Oficial del Dilluns de Barcelona” A València s’inicià el 1934, i a Palma Mallorca el 1948 Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa a Barcelona, el 1955 Al febrer del 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona

La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat, havaneres,…

Dedicà especial atenció al futbol, en les diferents categories, tot i que tractà també altres esports com l’atletisme, la boxa o el ciclisme De periodicitat setmanal, sortia els dilluns El número constava de quatre pàgines i es publicà almenys fins el 1927

Sortia els dilluns i duia per subtítol “Rotatiu setmanal d’esports i de barrila” Els redactors s’havien format a Xut i signaven amb pseudònims, com Don K Melo , Pellaringostenoiguigoitia, Pellaringos o Fanatik Hi dibuixava A Mestres Volgueren fer la sàtira del món del futbol i també de la premsa esportiva Tingué una vida efímera

Anomenada primitivament Festa de la collita i, encara avui, Festa de les setmanes šabuot , pel fet d’escaure's set setmanes després dels àzims, fou una festa agrària d’acció de gràcies, que es convertí més tard en la commemoració de la promulgació de la Llei al Sinaí al cap de cinquanta dies de la sortida d’Egipte Fou en ocasió d’aquesta festa que, segons els Actes dels Apòstols , davallà l’Esperit Sant sobre la comunitat cristiana de Jerusalem en forma de llengües de foc i pel miracle de les llengües glossolàlia , signe de la propagació de l’evangeli a tots els pobles Entre els cristians…

Informava sobre esports en general com basquetbol o motociclisme, tot i que parava especial atenció al món del futbol Es venia els dilluns amb la crònica dels partits del diumenge, des de primera divisió fins a regional B En fou director José Zubeldia i hi collaboraren Pérez de Rozas i el dibuixant Muntañola, entre d’altres La capçalera mostrava una composició de l’escut de Barcelona i de les anelles olímpiques

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

De distribució gratuïta, se centra en l’activitat de l’equip de futbol del FC Barcelona En un primer moment s’editava a Barcelona i a Madrid, en llengua castellana El 2009 tancà la seva edició madrilenya i centrà la seva aposta en Catalunya, canviant de llengua, de manera que passà a ser el primer rotatiu esportiu i gratuït editat en català Al setembre del 2009 es començà a distribuir a les quatre capitals de província, amb una edició de 45000 exemplars cada dilluns Des del 2011 disposa d’una edició digital A l’estiu del 2012 fou absorbida pel grup Economia Digital i Xavier…

Rep aquest nom per les grans aglomeracions que aquest dia hi ha als comerços i que converteixen els carrers en “zones negres” o, també, perquè és el dia que els comerciants en dificultats poden veure passar els seus comptes corrents de “números vermells” a “negres” gràcies al gran volum de vendes Tot i que la pràctica comercial del Divendres Negre data dels anys vint, és a partir dels anys vuitanta que es convertí en un dels dies de més facturació de l’any A Europa s’introduí gradualment molt més tard i a Catalunya la primera campanya important fou el 2015 A banda, el Divendres Negre és…