Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
batalla de Ponça
Història
Militar
Batalla naval ocorreguda en aigües de l’illa de Ponça, el 14 de juny de 1301, entre l’estol catalanoangeví, manat per Roger de Lloria, i el de Frederic III de Sicília, comandat per Corrado Doria.
Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat
Biblioteca Capitular Colombina
Biblioteca pública amb seu a Sevilla. Fundada per Ferran Colom (mort el 1539), fill de Cristòfor Colom i canonge de Sevilla.
Aquest féu redactar diversos catàlegs, que han arribat incomplets Es conserven dos registres, un dels quals, autògraf, conté 4 239 peces i anota el lloc, la data i el preu d’adquisició dels llibres Hom suposa que la biblioteca sobrepassà els 15 549 volums A la mort del fundador, la biblioteca passà al capítol de Sevilla S'han perdut i dispersat molts llibres L’any 2000 el fons era constituït per uns 60 000 volums llibres, manuscrits, mapes, partitures, gravats, etc, amb una clara especialització en la història del nou món Dels prop de 3 200 volums antics, cal destacar-ne 1 250…
Consell Nacional de Catalunya
Història
Entitat política catalana creada a França el 1939 per Lluís Companys, després de dissoldre el govern de la Generalitat, amb la designació de cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.
Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i…
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
Historiografia catalana
Revista fundada l’any 1920 per la Societat Castellonenca de Cultura, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado.
Desenvolupament enciclopèdic Des de la seva aparició ha estat oberta a l’erudició local més solvent i a temes més generals d’història, estudis literaris, lingüística, arqueologia i folklore, sense oblidar la literatura de creació i l’assaig En bona part, els articles s’han centrat en les comarques castellonenques, però també s’hi han tractat temes de la resta del País Valencià La majoria dels treballs històrics de l’època fundacional feien referència a l’època medieval, amb una orientació institucional característica del positivisme Generalment eren estudis monogràfics, basats en materials…
Arxiu de la Corona d’Aragó
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat l’any 1318 per Jaume II, en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, per a guardar-hi la seva documentació.
S’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, quan el 1770 els murs amenaçaren ruïna, fou traslladat a unes estances llòbregues del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent Al llarg del s XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou traslladat a la seva seu actual…
Arxiu de la Corona d’Aragó
El nou edifici de l’Arxiu General de la Corona d’Aragó, a la plaça de les Glòries de Barcelona
© Fototeca.cat
Dipòsit documental creat l’any 1318 per Jaume Il per a guardar-hi la seva documentació.
Ubicació de l’Arxiu Ubicat en dues cambres del Palau Reial Major de Barcelona, s’hi aplegaren els pergamins antics dels comtes de Barcelona els arxius dels antics reis d’Aragó s’havien dispersat i perdut i els títols del patrimoni reial, a més de la documentació de la Cancelleria Reial, que fins aleshores estava dispersa L’arxiu romangué en el mateix lloc durant més de quatre segles i, el 1770 fou traslladat a unes estances del Palau de l’Audiència L’any 1853 s’installà en una part del palau del Lloctinent AI llarg del segle XX el material augmentà de forma espectacular, i el 1994 fou…