Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
No compteu amb els dits
Cinematografia
Pel·lícula del 1967, Experimental, 26 min., dirigida per Pere Portabella i Ràfols.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 Pere Portabella, Barcelona ARGUMENT Joan Brossa text GUIÓ JBrossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado Eastmancolor, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Màrius Cabré, Natatcha Gounkewitch, Willy Van Rooy, Daniel Van Golden, Josep Santamaria, Josep Centelles PREMIS Sant Jordi de Cinema-tografia 1968 ex aequo al millor curt espanyol Sinopsi Film integrat per una sèrie de plans o seqüències de diverses durades, sense aparent relació entre si, i…
Laetoli
Paleontologia
Seqüència d’estrats d’edat plioplistocènica situada al N de Tanzània i que el 1978 lliurà un rastre de petjades d’homínids de 3,7 milions d’anys d’antiguitat.
Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament…
varvassoria de Vilademany
Història
Títol feudal adoptat al llarg dels s. XIV i XV pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners.
Els Vilademany són dits varvassors del comtat d’Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l’extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons
Vairocana
Nom (‘il·luminador’) donat al Buda suprem en el budisme mahāyāna
.
Hom sol representar-lo en actitud meditativa, sovint envoltat dels altres quatre budes celestials, amb el gest característic dels “sis elements”, que expressa amb la mà dreta closa els cinc dits representen el món material terra, aigua, foc, aire i èter damunt l’esquerra, de la qual agafa l’índex que representa la consciència
Companyia de Dansa Avelina Argüelles
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1980 per Avelina Argüelles, coreògrafa, ballarina i professora de dansa contemporània a l’Escola Superior de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha presentat els muntatges Anells sense dits 1980, Avui dimarts, demà dimecres 1983, Els set pecats capitals 1986, Nits 1987, Perfums 1988, Ahora me toca bailar con la más fea 1990, No trepitgeu la gespa 1993, Coreógrafa en el trastero 1994, Danzas que no se olvidan 1995 i Bailando con el tres , El vent no té repòs i Al voltant del drac 1996
ducat d’Híxar
Història
Títol senyorial concedit a Aragó el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnet Lluís Ferrandis d’Híxar i Ramírez de Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà 1520 ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans del regne d’Aragó El fill d’aquest aconseguí de Felip II de Castella la investidura dels dits ducats 1594, que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als…
Cançoneret de Ripoll
Literatura catalana
Recull poètic del segon quart del segle XIV contingut en el manuscrit 129 de Ripoll juntament amb un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà, a les quals manca l’inici, i amb dos breus tractats, l’un sobre gèneres poètics exemplificat, i l’altre sobre les classes de rima.
Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar…
,
BRIC
Economia
Grup de països format pel Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina, el nom del qual correspon a les respectives sigles en anglès (Brazil, Russia, India, China).
Per l’extensió, la població i els recursos, constitueixen les primeres potències dels països dits emergents estats situats fora del món tradicionalment designat com a desenvolupat que formen l’Europa occidental, el Canadà i els Estats Units i el Japó, i que en relativament pocs anys han experimentat un creixement econòmic accelerat Al final de la primera dècada del segle XXI representaven gairebé el 50% de la població i al voltant d’una quarta part del PNB mundials La seva importància, en augment en l’escenari econòmic mundial, ha contribuït a una creixent cooperació en els…
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de…
Teatre Nacional de Praga
Música
Teatre de Praga bastit a partir del 1868 a la vora del riu Vltava.
Important obra neo renaixentista de Josef Zitek, s’inaugurà al juny del 1881 i poc després patí un incendi D’acord amb el sentiment profundament nacionalista que havia possibilitat la seva creació -voluntat de tenir un teatre per a la llengua txeca, en la construcció del qual, amb pedres procedents d’arreu del país, havia participat tot el poble-, fou ràpidament reconstruït per Josef Schulz, que amplià l’edifici primitiu en la mateixa línia artística El resultat fou un monumental edifici exempt amb abundant decoració escultòrica i pictòrica -obra dels artistes txecs dits de la…