Resultats de la cerca

Dividit en deu paràgrafs, hi són condemnats el panteisme, el naturalisme, el nacionalisme, l’indiferentisme, el latitudinarisme, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, les societats bíbliques, les doctrines sobre l’autonomia de la societat civil, de l’ètica natural i del matrimoni civil i les doctrines que negaven la sobirania temporal del papa Suggerida la condemna en massa per VG Pecci Lleó XIII al sínode de Spoleto 1849, la base del text fou la llista d’errors de la Instruction Pastorale 1860 de Ph Gerbet, bisbe de Perpinyà,…

Inspirada en doctrines de moral elevada, els seus seguidors pertanyen al món musulmà sunnita

Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat Ha estat dirigit per Andreu Despéramons, Raül de Jutglar, Francesc Maratuech i Alfons Massé

Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarcosindicalisme Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi collaborà regularment, i la progressiva definició per part del mateix Civera del paper del sindicalisme en una futura societat Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer

Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès

Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d’Obrers Catòlics

Fou el més important dels concilis medievals, per tal com marcà l’apogeu de l’autoritat política i religiosa del papat Tractà de la futura croada la cinquena, 1217, afavorí la croada albigesa i intensificà la lluita contra el catarisme Confirmà la decisió del concili de Montpeller de desposseir Ramon IV de les seves terres llenguadocianes Redactà una fórmula de fe on apareix per primera vegada oficialment el mot “transsubstanciació” Establí l’obligatorietat de la confessió anual i de la comunió pasqual Condemnà les doctrines de Joaquim de Fiore Reconegué al patriarcat de…

Síntesi de totes les doctrines búdiques potser havien ja estat presents en el pensament del Buda al moment de la illuminació, ensenya la doctrina de la “triple veritat” de la realitat única d’una banda, la vacuïtat de les coses, i de l’altra, llur existència temporal, ambdues enllaçades per la ment La conclusió és que l’u és en el tot i que el tot és en l’u, i que la natura del Buda es troba en totes les coses És un dels fonaments del budisme mahāyāna Aquesta escola fou adaptada al Japó amb el nom de Tendai-Shū

Rebé també els noms més oficials de Nació de l’Islam i Comunitat Islàmica a Occident El moviment, que propugnava l’alliberament dels negres nord-americans i la fi de la supremacia blanca mitjançant l’islam, tingué un gran impuls amb el successor de Fard, Elijah Muhammad, i, sobretot, amb Malcolm X , el qual li donà la màxima difusió els anys seixanta No obstant això, les diferències entre ambdós líders provocaren una crisi que culminà amb l’assassinat de Malcolm X 1965 Al llarg dels anys següents el moviment moderà les seves doctrines, i el 1975 li fou canviat el nom pel de…

La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia…