Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol
Medicina
Centre hospitalari de Badalona.
El 1971 la Seguretat Social aprovava la construcció d’una residència sanitària a Badalona en uns terrenys de deu hectàrees cedits per l’Ajuntament, a l’antiga finca de Can Ruti Aquest havia de ser el seu tercer gran hospital a Barcelona, que es plantejava amb una capacitat total de 1275 llits El projecte era colossal per les seves dimensions en una única actuació L’estructura bàsica és feu entre el 1973 i el 1977, però l’obra no s’acaba fins el 1980 per problemes amb les dotacions dels serveis urbans i amb els accessos Al final del 1981 les competències sanitàries passaren a la…
Universitat de València
Claustre de la Universitat de València
© Fototeca.cat
Institució d’ensenyament superior de València.
L’ensenyament universitari fou establert a València, després de diverses temptatives, el 1499 A instàncies dels jurats i de l’arquebisbe Pere Lluís Borja, Alexandre VI atorgà la butlla de fundació al gener del 1501, i al febrer del 1502 un privilegi de Ferran II confirmava la seva fundació La ciutat era patrona de la universitat, nomenava el rector i els catedràtics i aprovava disposicions per al seu funcionament Suspengué les seves activitats entre el 1522 i el 1523, a causa de la guerra de les Germanies El 1525 fou nomenat rector vitalici JSalaia, que dominà les escoles fins a la seva mort…
arxius de les diputacions dels Països Catalans
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per les diputacions situades dins el marc geogràfic dels Països Catalans.
L’origen, l’evolució i l’estat d’aquests arxius és força desigual El gruix de la documentació conservada ha vingut condicionat per les competències que històricament l’administració central ha deixat a les seves mans En el cas de Barcelona, les necessitats socials i econòmiques obligaren a crear nous serveis i institucions, de manera que el volum dels seus fons és un bon reflex d’aquesta activitat En línies generals, s’hi conserven papers relatius a beneficència, ensenyament, obres públiques, sèries electorals, fiscalitat i reclutament, entre d’altres, així com la documentació generada pel…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exterior del Museu Nacional d’Art de Catalunya
© Lluís Prats
Museu
Institució creada pel Govern de la Generalitat el 1934 a Barcelona amb el nom de Museu d’Art de Catalunya i amb seu al Palau Nacional de Montjuïc.
Orígens i evolució Els precedents llunyans de la formació d’aquesta institució cal cercar-los en l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, on es van presentar, dins la Secció d’Art Antic de l’Exposició, un notable conjunt de peces d’art medieval —les primeres que integrarien tot seguit el Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, i moltes altres procedents de diversos llocs i colleccions privades— Fou llavors que s’observà el decisiu interès per l’art medieval i la valoració i recuperació del ric patrimoni cultural i artístic del país durant aquest període Així doncs, poc temps després…
Barroc
Música
Període de la història de la música culta de tradició europea que, convencionalment, comprèn l’època que va des del final del segle XVI fins aproximadament el 1730.
Etimologia i crítica del terme El terme ’barroc’ és polisèmic, i designa una determinada concepció de l’estil, una categoria estètica homònima, i un període en la història de l’estètica i la sensibilitat occidentals L’origen del mot ha creat una gran controvèrsia i diverses hipòtesis La primera sosté que el terme pot provenir de la paraula baroco , mot mnemotècnic referit a les premisses i la conclusió d’un sillogisme de lògica complicada i recargolada, el qual, al mateix temps, era usat per a adjectivar, en clau de burla, els erudits pedants de diverses universitats franceses pels seus…