Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Institució universitària docent de l’arquebisbat de Barcelona, erigida per la Santa Seu el 1996.
Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial
Didakhé
Escrit cristià no canònic dels voltants de l’any 70.
El seu nom complert en grec és Διδαχή τῶν δὡδεκα ἀποστόλϖν ‘Doctrina dels dotze Apòstols’ Especialment venerat per l’Església primitiva, serví de model com a primer esquema d’ordenació eclesial Conté la doctrina més elemental d’ordre pràctic, litúrgic i moral requerida per a la iniciació cristiana D’autor desconegut, hom el creu redactat probablement a Síria o a Palestina per un doctor cristià provinent del judaisme
Església i Societat Cristianisme
Congrés organitzat el 1999 a Barcelona per deu entitats cristianes.
Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models…
Editorial Estela
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1958.
Es proposà de difondre el pensament pontifici i l’esperit de renovació eclesial, sobretot a través d’escriptors i grups catòlics francesos Formà un públic que enllaçà tot seguit amb la línia del concili II del Vaticà, del qual divulgà en un sol volum els documents Alguns títols, com Reeixir i Pregàries de Michel Quoist, arribaren a un tiratge d’uns quaranta mil exemplars La línia de publicacions fou orientada, segons les èpoques, per Joan Misser, Vicenç Nolla, Maria Martinell, Josep M Pinyol, Alfons Carles Comín i Josep Verdura El 1971, uns quants mesos després d’haver publicat…
Centre d’Estudis Francesc Eiximenis
Entitat cultural i religiosa fundada a Barcelona el 1961, com a conseqüència de la transformació de la Secció d’Estudis de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
.
El 1972 es vinculà al Moviment Internacional d’Intellectuals Catòlics de Pax Romana a tall de membre titular català, essent el primer cas d’un membre nacional que no correspon a un estat Agrupa intellectuals i professionals cristians amb la finalitat d’impulsar la normalització de les relacions entre la fe cristiana i la cultura vigent a Catalunya N'han estat presidents Joan Triadú, Ramon Fuster, Fèlix Martí, Pere Lluís i Antoni MGüell Josep MBardés, que en fou l’animador inicial, n'ha estat sempre el consiliari El 1984 obtingué la personalitat jurídica civil, i el 1996, sota la direcció de…
Església episcopaliana
Organització eclesial dels EUA establerta amb la primera colònia anglesa de Jamestown (1607).
Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení
Som Església
Moviment internacional catòlic de caràcter renovador.
Corrent originat cap a la meitat dels anys noranta del s XX a Àustria i a Alemanya, que gira entorn d’un manifest que duu aquest nom i que ha estat firmat per milers de catòlics a Europa, l’Amèrica Llatina i l’Amèrica del Nord Les seves reivindicacions principals són una Església amb més diàleg i participació del poble, que promogui un procés democratitzador al seu si la igualtat plena de les dones i la seva admissió en tots els ministeris eclesials el celibat opcional per als capellans, i una valoració més positiva de la sexualitat Aquest moviment té una estructura de xarxa i se serveix d’…
Conferència Episcopal Tarraconense
Religió
Organisme integrat pels bisbes de la província eclesiàstica Tarraconense i de l’arquebisbat de Barcelona, destinat a coordinar les activitats pastorals de les deu diòcesis catalanes.
N’és president l’arquebisbe de Tarragona Creada el 1969, no gaudeix de la categoria jurídica de conferència episcopal pròpia d’acord amb els cànons 447-459 del codi de dret canònic, per bé que —sobretot en ocasió de la celebració del Concili Provincial Tarraconense del 1995—hom en reclamà la plena constitució bo i mantenint la relació institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola CEE Els principals organismes vinculats a la Conferència són la Facultat de Teologia de Catalunya , la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya , el Centre d’Estudis Pastorals i el Comitè Interdiocesà…
El Pregó

Número 1 de la revista El Pregó (1994)
© El Pregó
Religió
Revista
Revista bimensual fundada a Barcelona l’any 1994 per un grup de catòlics catalans d’orientació progressista, que ofereix informacions i opinions sobre la realitat eclesial.
Han estat directors Casimir Martí 1994-2014 i Pere Codina i Mas des del 2014
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…