Resultats de la cerca

Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra i per la transformació social que el país experimentava

Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de…

En la primera etapa defensa l’autarquia econòmica, i després ha oscillat entre el marginalisme de Vilfredo Pareto i un neokeynesianisme possibilista Entre els seus collaboradors s’han distingit Manuel de Torres i Ramón Carande

Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana

Història  Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre un diàleg…

Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…

Anteriorment fou la la Secció d’Economia de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials  Publica un Anuari amb les conferències, debats i seminaris que organitza la Societat, un Quadern de Recerca d'estudis monogràfics Des del 1996 publica bianualment el Premi Societat Catalana d’Economia, alternat amb el Premi Catalunya d'Economia Amb uns 300 membres a la segona dècada del 2000, n'han estat presidents Antoni Serra i Ramoneda 1985-1987 Joaquim Muns i Albuixech 1987-1993 Josep Jané i Solà 1994-2000 i Pere Puig i Bastard 2000-2010 Des del…

De periodicitat quadrimestral, la publica l’Instituto de Estudios Políticos es dedica fonamentalment a l’anàlisi de l’economia espanyola, així com a la divulgació de treballs teòrics i de traduccions estrangeres Compta amb la collaboració dels més prestigiosos economistes i professors del país

És gestionat per l’Acadèmia Sueca de Ciències, i s’atorga anualment a Noruega Relació de premis Nobel d’economia 1969 Ragnar Frisch Noruega, Jan Tinbergen Països Baixos 1970 Paul Anthony Samuelson Estats Units d’Amèrica 1971 Simon Kuznets Estats Units d’Amèrica 1972 John Richard Hicks Gran Bretanya, Kenneth Joseph Arrow Estats Units d’Amèrica 1973 Wassily Leontief Estats Units d’Amèrica 1974 Friedrich August von Hayek Àustria, Karl Gunnar Myrdal Suècia 1975 Tjalling Charles Koopmans Estats Units d’Amèrica, Leonid Vitalovic Kantorovic URSS 1976 Milton Friedman Estats Units d’…

És patrocinat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra  UPF, a la qual és adscrit i al campus de la qual té la seu a la ciutat de Barcelona Centra l’activitat de recerca en la macroeconomia, entesa en un sentit ampli creixement, cicles econòmics, economia monetària, macroeconometria, comerç i finances internacionals, geografia econòmica, etc, especialment en la dimensió europea d’aquests camps Al juliol del 2006, conjuntament amb la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona  UAB i el Consell Superior d’Investigacions Científiques  CSIC, i amb el suport de…