Resultats de la cerca

El LEP s’inaugurà el juliol de 1989, i es clausurà al novembre del 2000 per a començar a preparar el Large Hadron Collider LHCConsistia en una installació subterrània circular, amb un diàmetre d’uns 4,3 km, connectada amb els sincrotons PS i SPS El LEP tenia quatre detectors Aleph, Delphi, L3 i Opal Físics de la Universitat de València participaren en el Delphi i físics de la Universitat Autònoma de Barcelona treballaren en l’Aleph L’objecte del LEP era provocar i estudiar collisions entre feixos oposats d’electrons i positrons

Els seus principals instruments de recerca són els anells de collisió DORIS electrons-positrons, de 5,8+5,8 GeV en funcionament des del 1974, el PETRA electrons-positrons, de 23+23 GeV, en funcionament des del 1978, el sincrotró DESY i l’acumulador de positrons PIA Hom hi construeix l’anell de collisió HERA electrons-protons, de 30+820 GeV, que entrarà en funcionament la dècada dels noranta

Finançat per Alemanya i amb la participació de França, té sis quilòmetres de circumferència i s’hi produeixen collisions de protons i electrons és l’única installació del món que produeix aquests xocs Amb 10 milions de collisions per segon i una energia de 320 GeV, permet estudiar l’estructura interna dels protons, és a dir, els quarks

Acceleraria electrons i positrons amb una energia de 3 a 5 GeV No se n'ha construït cap al món Existeix un projecte de màquines d’aquest tipus per a l’Estat espanyol i una altre de l’Estat francès Problemes pressupostaris i de participació dels estats membres del CERN en dificulten la construcció -Barcelona i València són dues seus possibles- Amb el pas del temps, les característiques del leptó tau es van coneixent amb més exactitud i una màquina de precisió d’aquestes característiques, tot i ser interessant, pot perdre gran part del seu interès

La Mars Global Surveyor 1 , llançada al novembre del 1996, arribà a Mart l’11 de setembre de 1997 La seva òrbita al voltant del planeta tenia per objectiu cartografiar la superfície marciana, amb una resolució d’1,4 m i per a fer-ho, la disposava d’una càmera, un magnetòmetre, un reflectòmetre d’electrons i un altímetre làser La nau formava part d’un projecte comú del qual també participava la sonda d’observació russa Mars 96 —llançada a l’espai el 16 de novembre de 1996, i que patí la fallada dels motors i les restes de la qual caigueren al Pacífic Sud— i el mòdul de prospecció…