Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…
Decatló i Heptatló Ciutat de Vilanova
Atletisme
Competició atlètica de proves combinades, decatló masculí i heptatló femení que es disputà a Vilanova i la Geltrú entre el 1981 i el 2002.
Tenia un caràcter eminentment social i s’organitzava fora de l’època estricta de pista, entre els mesos d’octubre i novembre
els Llibertins
Moviment filosòfic que s’estengué per Europa occidental des del final del s XVI fins a la Revolució Francesa, el tret bàsic del qual era el refús de tot autoritarisme, especialment l’eclesiàstic.
El fenomen del pensament llibertí es caracteritzà pel seu caràcter difús, la seva concepció de la filosofia eminentment práctica i la influència directa de Montaigne La figura filosòfica més preminent lligada a aquesta tendència fou la de Gassendi
Seréis campeones
Monografia
Esport general
Col·lecció de monografies esportives publicada a Barcelona el 1991.
Fou una de les iniciatives que es dugueren a terme per a la divulgació dels Jocs Olímpics de Barcelona De caràcter eminentment didàctic, descrivia aspectes tècnics i històrics dels esports que tractava Fou editada per La Vanguardia i en fou director José Luis López Va cloure la sèrie Andreu Mercè Varela amb un número dedicat a la història dels Jocs Olímpics de l’era moderna
Sports
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona el 1908.
Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números
Aero Club Popular
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona.
Fundat el 1933, tenia un caràcter eminentment popular Arribà a un acord amb l’Escola d’Aviació Progreso per oferir vols gratuïts als socis i també beques de pilotatge, amb la qual cosa aconseguí molts socis en poc temps El primer president fou Manuel Valdés El 10 d’octubre del mateix any es fusionà amb l’Aeroclub de Barcelona i en sorgí l’Aero Club Popular de Barcelona
La ciutat de Déu
Obra de sant Agustí escrita entre el 412 i el 426.
En els 10 primers llibres refuta les acusacions dels pagans, i en els 12 restants elabora una concepció filosoficoteològica de la història universal que inspirà diferents utopies R Bacon, Campanella, Thomas More i també el teocratisme polític medieval, bé que no massa correctament, perquè Agustí subordinava els fins de l’Estat als de l’Església, però considerava la “ciutat de Déu” com a eminentment espiritual i compatible amb qualsevol organització civil
Agrupació Valencianista Escolar
Entitat formada per estudiants valencianistes, fundada al 1932, que desenvolupà activitats culturals fins al 1936.
Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
BBPR
Arquitectura
Grup de quatre arquitectes italians: Banfi, mort en la guerra contra els nazis, Belgioioso, Peressutti i Rogers.
Aquest grup es distingeix per les seves obres d’arquitectura, i també per la seva fecunda activitat cultural El grup és eminentment intellectual, i el seu funcionalisme no és del tot estricte La consagració d’aquests arquitectes a la investigació i el gust pels revivals culturals els porten sovint a l’obra efímera Entre llurs obres destaquen el sanatori de Legnano 1937-38, la Torre Velasca, de Milà, d’arquitectura poètica que cerca l’ambient local, i l’interior del museu del Castello Sforzesco de Milà 1952-56 A Barcelona hi ha, construït sota la direcció personal de Peressutti, l…