Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya
Dret
Registre territorial integrat en el Registre General de la Propietat Intel·lectual que entrà en funcionament el mes de maig del 1996.
Disposa d’oficines de presentació de sollicituds a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona El Registre empara la propietat intellectual mitjançant la inscripció o anotació dels drets dels autors sobre les seves obres literàries, artístiques o científiques També empara els actes i contractes realitzats entre vius o per causa de mort que es refereixen al dret de propietat intellectual i estiguin inscrits en aquest registre
Llei de defensa del Patrimoni Artístic de Catalunya
Arqueologia
Llei promulgada per la Generalitat de Catalunya el 3 de juliol de 1934, per a protegir tots els béns mobles i immobles d’interès artístic, històric, científic i arqueològic de Catalunya, exceptuant les obres d’autors vivents i les que no tinguessin encara 50 anys d’antiguitat.
Fou publicada al Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya el dia 5 de juliol En virtut del seu article 23 la Generalitat s’emparà el 21 de juliol de 1936 de tots els edificis religiosos, mesura que frenà en part les destruccions portades a terme per l’extrema esquerra com a resposta a l’aixecament militar
Cercle Maillol
Agrupació d’artistes catalans creada el 1946 a l’empara de l’Institut Francès de Barcelona.
La presidí Josep Maria de Sucre, i en formaren part, entre altres, Charles Collet, Alfred Figueres, Josep Hurtuna, Núria Picas, Ramon Rogent, Carme Serra i FPVerrié Inicià la seva actuació amb una exposició d’escultura Maillol, Casanoves, Clarà, Manolo, Gargallo celebrava reunions periòdiques, exposicions dels seus associats, i facilitava beques del govern francès per a estudiar a París Significà una revaloració de l’art jove enfront de les tendències pompières dominants Les seves activitats s’extingiren vers el 1960
Foret SA
Química
Empresa química, fundada el 1927 per una família francesa, amb una fàbrica al Poble Nou, de Barcelona.
Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat sòdic El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital 92% el 1986 Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina —sulfur de carbó—, a Huelva —àcid fosfòric—, a la Zaida els Monegres, Vinaròs País Valencià i Zumudio País Basc El 1984 la xifra de vendes assolí els 24 243 milions de pessetes i tenia un miler d’empleats
Hospital de Sant Pere i Sant Bernat
Medicina
Institució benèfica i sanitària per a sacerdots pobres, fundada el 1470 per la confraria de preveres beneficiats de la catedral de Mallorca, que havia estat instituïda el 1370 a la capella de Sant Bernat d’aquella seu.
El 1497 un soci cedí la casa que ocupa actualment, que amb modificacions posteriors és un dels exemplars importants de l’arquitectura de Palma El 1855 el govern s’emparà dels béns i els censals afectes a sufragis i beneficència El 1900 lliurà una inscripció intransferible a compte dels censals adscrits a sufragis, sense indemnitzar els adscrits a beneficència Avui la confraria de Sant Pere i Sant Bernat administra fundacions i causes pies i ha adaptat l’edifici per a residència sacerdotal per a jubilats
Certificat d’Aptitud Pedagògica
Pedagogia
Títol que acreditava la formació en un curs de formació inicial psicopedagògica i didàctica per a llicenciats i diplomats, i que constituïa un requisit per a exercir la docència en l’ensenyament secundari.
Nasqué a l’empara de la Llei General d’Educació 1970 N’eren exclosos els llicenciats en pedagogia i psicopedagogia o titulació equivalent que inclogués formació didàctica El curs 2009-10, amb l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior EEES previst en el procés de Bolonya , el CAP fou substituït pel màster de Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes, títol amb objectius semblants i de caràcter també obligatori per a l’exercici de la docència en l’ensenyament secundari
Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles
Associació d’àmbit estatal sense ànim de lucre.
Fou constituïda al desembre del 1994 i formada per les universitats públiques i privades espanyoles associades a l’empara de la llei 161/64, de 24 de desembre, i de les normes complementàries del decret 1440/65, de 20 de maig Té com a objectius potenciar actuacions sobre la promoció, la gestió i el desenvolupament de l’educació superior i la investigació universitària, fomentar la cooperació de les universitats espanyoles entre elles i amb institucions anàlogues estrangeres, i intercanviar informació, promoure estudis, informes i recomanacions per a obtenir una millor i més eficaç cooperació…
Forces Hidroelèctriques del Segre SA
Societat creada el 1945 que el 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909: Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, Força i Enllumenat SA i Explotacions Hidroelèctriques SA.
La societat sorgí per a la construcció i l’explotació del pantà d’Oliana Alt Urgell, a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959 A través de les centrals hidroelèctriques d’Oliana, Castellonroi salt i canal de Pinyana i Marcetes Manresa, abasta principalment les xarxes de Balaguer Noguera i la seva àrea, Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet Bages i Calaf Anoia El 1977 FECSA s’emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritària 86%…
Diario de Valencia
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari en castellà publicat a València entre el març del 1911 i el juliol del 1936 com a òrgan carlí, primerament, i de la Dreta Regional Valenciana, a partir de la creació d’aquest partit (1930).
Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…
llei Deixonne
Dret
Llei de la República Francesa relativa a l’ensenyament de les llengües dites regionals de l’estat, aprovada el 1951.
Extremadament limitada, fou, però, un primer reconeixement del dret a l’ensenyamet d’aquestes llengües A la seva empara es desenvoluparen cursos de català, basc, bretó, occità i alemany La llei Deixonne ha estat succeïda per altres lleis llei Bas-Auriol de 1975 llei de 1982 relativa a les llengües regionals als mitjans de comunicació llei Toubon vigent des del 1994, les quals, si bé han permès la creació d’escoles privades i dotades d’un estatut especial en llengües regionals com a vehiculars, tampoc han contribuït substancialment a millorar-ne la situació d’aquestes llengües L’actitud…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina