Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Els ocells
Obra còmica d’Aristòfanes, representada per primera vegada a Atenes a les Grans Dionisíaques de l’any 414 aC.
L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real
Rerum Novarum
Encíclica de Lleó XIII publicada amb data del 15 de maig de 1891.
Per primera vegada hom es plantejava en un document d’aquesta mena els problemes dels obrers en el món industrial Denuncia el liberalisme polític i econòmic que destruí el teixit d’institucions socials del món anterior a la Revolució Francesa, debilità la influència religiosa i deixà l’obrer indefens davant la nova situació A la vegada, defensava enèrgicament la propietat privada contra els corrents socialistes i condemnava solemnement aquests corrents Presenta la lluita de classes com a resultat de l’odi dels pobres contra els rics, la qual, fomentada pels socialistes, no…
El Cuento del Dumenche
Publicació setmanal fundada a València el 1908 per Lluís Bernat i Ferrer.
Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La…
Església de Sèrbia
Església ortodoxa autocèfala, amb jurisdicció sobre diverses comunitats, generalment d’identitat sèrbia.
La cristianització de Sèrbia data del temps de Basili I de Bizanci 867-886 i, mentre que la Dalmàcia era ja cristiana des del segle VII i lligada amb el món romà, Sèrbia restà plenament vinculada al cristianisme oriental, dependent del patriarcat de Constantinoble El 1219, sota Esteve II i amb l’autorització del patriarca de Constantinoble, fou creada l’Església autocèfala de Sèrbia, el principal organitzador de la qual fou el monjo Sava, fundador també del monestir serbi de Khilandar, al mont Athos Esteve Dušan Uroš IV creà 1346 un patriarcat serbi, amb seu a Peč, però el seu primer…