Resultats de la cerca

L’atac francès, iniciat a trenc d’alba del 15 d’agost de 1285, després de l’èxit inicial assolit contra un grup de peons, fou rebutjat pels cavallers catalans, dirigits pel mateix rei, que fou a punt d’ésser traspassat per una arma enemiga

L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni , no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i feu retirar les seves forces cap a Catalunya

Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420

El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ágata Fims Madrid ARGUMENT La novella homònima de Rafael García Serrano GUIÓ R García Serrano, JL Dibildos FOTOGRAFIA Manuel Berenguer Eastmancolor, Filmascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduardo Torre de la Fuente MUNTATGE Alfonso Santacana MÚSICA Antón García Abril INTERPRETACIÓ Analía Gadé Elisa, Tony Leblanc Poli, Arturo Fernández el comandant Goñi, Laura Valenzuela Julia, Ismael Merlo Andrés, María Mahor Nicky, Mabel Karr Paloma, Jesús Puente el caporal Silvestre, Paloma Valdés Lucía, Juan Calvo Don Blas ESTRENA Madrid, 11011960, Barcelona, 18011960 PREMIS…

El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…

En foren els membres més destacats Hugh Le Despenser I ~1223 — 1265, que assolí un paper important en l’afrontament dels barons 1258 contra Enric III i morí en la batalla d’Evesham des del 1260 ocupà el càrrec de justicier d’Anglaterra El seu fill Hugh Le Despenser II 1261 — Bristol 1326, dit el Vell , fou convocat com a baró al parlament del 1295 Fou ambaixador d’Eduard I davant del papa i un dels pocs que el 1308 defensaren Piers Gaveston, amant d’Eduard II, el qual succeí com a primer conseller del rei el 1322 fou creat comte de Winchester durant la rebellió de la reina Isabel anà a…

A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…

Els estats que formaven part d’aquesta lliga estaven vinculats a Esparta, però eren lliures entre ells Els espartans es comprometeren a respectar les fronteres de llurs aliats en canvi que aquests no intervinguessin en els problemes interns de Lacedemònia, és a dir, en les freqüents i greus rebellions dels ilotes messènics La lliga del Peloponès, que fou en tot moment un instrument polític eficaç i perdurable, es mantingué fins al triomf militar d’Epaminondes sobre Esparta l’any 371 aC

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…