Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Escola Popular de Guerra de Catalunya
Institució creada per decret del departament de defensa de la Generalitat de Catalunya del dia 26 d’octubre de 1936, per a formar instructors de guerra.
Ensenyava tàctica, armament, topografia, tir, etc Els primers professors honoraris foren Joan Garcia i Oliver i Abad de Santillán, delegats de la CNT, Rossend Cabré i J Duran i Rosell, delegats del PSUC, i Emili Escobar, comandant de la Guàrdia Nacional Republicana
Col·legi de Sant Vicent Ferrer
Col·legi per a formació de frares dominicans de la província d’Aragó, fundat a Barcelona el 1668 al carrer de Tallers, a tocar de les muralles.
S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835 S'hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres
Universitat de Tarragona
Centre d’ensenyament superior creat a Tarragona el 1572 per iniciativa de l’arquebisbe Gaspar Cervantes de Gaeta, que donà vint mil lliures per a la construcció de l’edifici; aquest era compartit pel seminari conciliar, i fou derruït al final del segle XIX.
Encara que la institució universitària fou confirmada per Gregori XIII el 1574, no començà a funcionar fins el 1577, i fins el 1588 el rei no li concedí el privilegi de conferir graus acadèmics Hom hi ensenyava gramàtica, arts i teologia Suprimida per decret filipista el 1717, fou convertida en Estudi Literari, incorporat a la Universitat de Cervera el 1724 Aquesta nova institució fou clausurada el 1846 La represa d’estudis universitaris no tingué lloc fins el 1970, que fou inaugurada una delegació de la Universitat de Barcelona El 1991 els centres d’estudis agrupats sota el nom…
biblioteca d’Alexandria
Biblioteca fundada a Alexandria en temps de Ptolemeu Soter (segles IV-III aC) per Demetri de Falèron; mestres importants, com Euclides, Erasístrat i Heròfil, hi redactaren llurs obres.
Posteriorment hom hi afegí el Museu , mena d’acadèmia que reuní els savis més importants de l’època Hom hi traduí la Bíblia al grec versió dita dels Setanta Fou dirigida per Aristòfanes de Bizanci Eratòstenes hi ensenyava geografia i matemàtiques En sortiren poetes com Callímac, Teòcrit, Apolloni de Rodes i Licòfron El 48 aC fou incendiada en el setge de la ciutat per Cèsar Més tard, Marc Antoni la reedificà i li donà 200000 volums que feu portar de Pèrgam Fou arruïnada el 389 per Teodosi I i no, com havia estat dit tradicionalment, pel califa ‘Omar El 2002 fou inaugurat a la…
Betlem

Façana barroca de l’església de Betlem
© Xevi Varela
Col·legi d’ensenyament superior de la Companyia de Jesús fundat a Barcelona el 1544 a la part alta de la Rambla.
El 1555 en fou beneïda l’església El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí Collegi de Cordelles Incendiada l’església el 1671, fou construït el temple actual 1680-1732 segons projecte de Josep Juli Amb el trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera 1717, Betlem suplí, en part, la manca d’ensenyament universitari hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia A conseqüència de l’expulsió de la Companyia de Jesús 1767, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i collegi episcopal, que ocupà part d’aquests…
Capella del Reial Col·legi del Corpus Christi de València
Música
Coneguda també per Capella del ’Real’ i per Capella del Patriarca, fou fundada per Joan de Ribera i patrocinada per Felip III.
A partir del segle XVII esdevingué un important centre de vida i formació musical, on el mestre de capella ensenyava els infantillos , nens de vuit i nou anys que s’iniciaven en aquest món, i una part dels quals formava la capella musical La tasca educativa, però, s’aturà l’any 1964, moment a partir del qual els membres de la Capella foren homes -capellans i seglars amb formació musical-, que s’hi incorporaven per selecció Per a certes ocasions també disposaven de la collaboració de veus femenines, procedents generalment del Cor de València El seu important i extens repertori no…
la Sorbona
Establiment públic d’ensenyament superior de París.
El centre acull l’École des Chartes 1821 i, des del 1968, és seu de les universitats París I Panthéon-Sorbonne, París III Sorbonne nouvelle i París IV Paris-Sorbonne Fundat el 1257 per Robert de Sorbon , en els seus inicis era un simple collegi o pensionat per als mestres i estudiants pobres en el qual s’ensenyava teologia, que meresqué l’aprovació pontifícia els anys 1259, 1263 i 1268 Adquirí ràpidament una gran influència, reuní una rica biblioteca i contribuí al renovament de la teologia escolàstica Hi ensenyaren Guillem de Saint-Amour, Enric de Gant i Pere d’Ailly Acollí els…
Jacint
Mitologia
Adolescent (de filiació diversa, segons les tradicions) que amb la seva bellesa enamorà Apol·lo, el qual involuntàriament l’occí, quan li ensenyava a llançar el disc.
A la seva tomba brotà la flor que duu el seu nom
Col·legi de Cordelles
Col·legi d’ensenyament creat l’any 1593.
Sota la protecció reial, amb el nom de Reial Collegi de Santa Maria i Sant Jaume el títol d’ imperial , donat sovint al segle XVIII, és degut a la creença d’haver estat fundat per Carles V, per Miquel de Cordelles, complint l’encàrrec testamentari 1574 del seu oncle, el canonge Jaume de Cordells, el qual, el 1572, n’havia redactat els estatus Inicialment fou destinat als joves de la família del fundador Fou emplaçat a la part alta de la Rambla, al costat del collegi de Betlem dels jesuïtes la portalada, amb l’escut de la família Cordelles, era una notable obra barroca Tant el càrrec de rector…
Industrials i polítics del segle XIX
Historiografia catalana
Obra de Jaume Vicens i Vives i Montserrat Llorens i Serrano (1958), número 11 de la col·lecció de biografies catalanes de l’editorial Vicens Vives, també traduïda al castellà amb el títol Los catalanes en el siglo XIX (1986); es tracta de la primera gran interpretació sobre el vuit-cents català.
Desenvolupament enciclopèdic Ja al final de la dècada del 1930, Vicens confirmava el seu interès creixent per la història més recent això, juntament amb el fet que, des del 1954, ensenyava història econòmica, feu que es plantegés que havia arribat el moment d’escriure sobre el s XIX No hi havia res important escrit sobre el vuit-cents català, «una fase de transició de la història de Catalunya, molt semblant a la del s XV», en paraules del mateix autor, si bé ara aquesta transició era un redreçament i no una davallada, de manera que la tasca encara estava per fer I, a més, l’autor…