Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Volta Pedestre a Sabadell

Volta Pedestre a Sabadell del 1951
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Cursa atlètica que es disputà a Sabadell entre el 1928 i el 1951.
La primera edició tingué lloc dins dels actes de la festa major, amb una distància de 22 km, i la guanyà Ferran Valls, de l’Agrupació Esportiva Catalunya Es disputà anualment fins el 1936, organitzada per la Joventut Atlètica Pensament Després de la Guerra Civil, es recuperà a la primavera del 1947 i es disputà de forma esporàdica fins el 1951
Eucort
Automobilisme
Marca de cotxes creada el 1945 a Barcelona per Eugeni Cortés.
La seva participació esportiva fou esporàdica, però el 1948 es presentà un model bicilíndric a les curses que es feren a Montjuïc i al cap d’un any es preparà un model especial per a participar en la Pujada a l’Arrabassada També tingué presència en altres proves catalanes, però sense resultats destacables La marca es mantingué activa fins el 1953
El Trabajo
Periodisme
Periòdic obrer que aparegué a Sabadell (1898-1909, 1910, 1912-13).
Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès
Club Bàsquet Grifeu Llançà
Basquetbol
Club de basquetbol de Llançà.
Fundat el 1954, nasqué com a secció de bàsquet del Centre Cultural Llançà gràcies a l’impuls del mossèn Josep Benet El 1957 debutà al campionat provincial i la temporada 1964-65 es traslladà a la pista de la Salanca, inaugurada en un partit contra el Club Esportiu Laietà Durant els anys seixanta i setanta disputà habitualment el campio-nat provincial, que guanyà en nou ocasions, i tingué alguna aparició esporàdica a tercera divisió estatal L’any 1979 el sènior masculí desaparegué però fou recuperat dos anys després Des de llavors juga en competicions d’àmbit català a la pista del…
El Propagador de la Libertad
Periodisme
Publicació política en castellà apareguda a Barcelona, sense una periodicitat fixa, de l’octubre del 1835 a mitjan 1838.
La seva redacció era formada per FRaüll —editor i redactor en cap—, AFontcuberta —personatge d’identitat no aclarida que amb el pseudònim de JAde Covert-Spring signà quasi totes les crítiques teatrals i articles doctrinals—, Pere Mata, FAltés i Gurena, ARibot, Gener i Solanes, AGironella, JEydoux i JStrozzi Segons declarava, es proposava difondre entre la gent del camp les idees i institucions liberals, però també nocions de legislació, història, geografia i nous descobriments tècnics Propagà també un cert socialisme utòpic influït per Saint-Simon Arran dels fets revolucionaris del gener del…
Europol
Dret administratiu
Agència de cooperació policial de la Unió Europea.
Amb seu a la Haia, fou creada el 1995 i entrà en vigor l’1 d’octubre de 1998, i des de l’1 de gener de 2010 és una agència de ple dret de la UE Té com a precedent la Unitat Europea Antinarcòtics European Drugs Unit, creada el 1992 Els seus objectius són la lluita contra les organitzacions criminals que actuen a escala internacional, sigui de manera esporàdica o com a xarxes establertes La lluita antiterrorista, contra el narcotràfic, el blanqueig de capitals, el frau organitzat, la falsificació de moneda, la ciberdelinqüència, el contraban i el tràfic de persones són els seus…
Los trobadors moderns
Antologia de poemes catalans recollits anònimament per Víctor Balaguer, editada per Salvador Manero en vint plecs de setze pàgines, a partir de més enllà de març del 1859 i fins al principi del 1860.
Subtitulada Collecció de poesies catalanes compostes per ingenis contemporàneos , una “Advertència de l’editor” explica que l’antologia volia completar Los trobadors nous amb poemes d’autors ja inclosos que no havien encaixat en cap de les seccions i amb d’altres que no hi havien estat presos en consideració per Bofarull, del qual es fa constar que no participà en la nova iniciativa Bofarull mateix, en els Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana 1864, considera que l’antologia seva no podia ser més extensa del que era i desaprova la nova iniciativa, que qualifica d’“…
,
Poesies catalanes de Víctor Balaguer
Literatura catalana
Títol del darrer dels reculls de poesies de VíctorBalaguer, publicat, en dos volums, entre el 1891 i el 1892.
Desenvolupament enciclopèdic Balaguer, tot i que començà la carrerapoètica en llengua castellana Flores del alma , 1848 Junto al hogar , volum II, 1852, i que, cap al final de la seva vida, tornà a escriure-hi, si bé de manera esporàdica i complementària, realitzà el gros de la seva obra en llengua catalana i, per extensió i en un moment determinat, en llengua provençal Els primers poemes catalans els publicà en plena repressió del Bienni Progressista, i, en el fons, com un acte, alhora, de replegament i d’afirmació, el 1857 Un any després, n’aplegà, amb el títol de “Lo Trobador…
Diari Català
Portada del primer número del Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo 1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en…
,
Llibre d’antiquitats
Historiografia catalana
Literatura catalana
Crònica de la ciutat de València escrita en català fins el 1655, que recull notícies dels segles XVI i XVII, amb algunes referències al segle XV i al XVIII.
L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…
, ,