Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
avalot de les Levites
Història
Manifestació que tingué lloc a Barcelona el 21 de juliol de 1840 per part de l’alta burgesia, per demostrar la seva adhesió a Maria Cristina i Isabel II i la repulsa als progressistes.
El nom prové de la indumentària dels manifestants Hi estigueren relacionats l’assassinat de l’advocat Francesc Balmas i la destrucció de la impremta d' El Guardia Nacional
Oposició Comunista Espanyola
Història
Grup comunista fundat a Lieja pel febrer del 1930, dirigit per Henri Lacroix (Francisco García Lavid) i afí a l’Oposició Comunista Internacional.
Establert a l’Estat espanyol, hi estigueren afiliats Juan Andrade, Esteban Bilbao, Andreu Nin, etc , i poc temps després es reconvertí, sota la direcció d’aquest últim, en Esquerra Comunista , pel març del 1932 Disposà d’òrgans de premsa, com Comunismo i El Soviet
termes romanes de Sant Boi
Termes romanes a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) situades en una vil·la rural no gaire allunyada de Barcelona.
Construïdes al final del s II, hi han estat trobades totes les estances habituals en aquest tipus de construccions vestidor, frigidari, tepidari, caldari i una gran piscina natatio , a més de les infraestructures de l’hipocaust Estigueren en funcionament fins el s V Redescobertes l’any 1953, la Diputació de Barcelona en facilità la restauració i la museïtzació
Pallars
Llinatge feudal català sorgit de les tres dinasties de les cases comtals de Pallars, principalment de la tercera, en la qual es formà la línia dels barons de Mataplana i senyors de la vall de Toses, iniciada per Artau Roger de Pallars —fill dels comtes Hug I i Sibil·la I—, el fill i successor del qual, Jaume Roger de Pallars i Fernández de Vergua (mort 1377/1420), senyor d’Arbeca, Castelldans, les Borges, la Llena i la meitat de Castellet, es casà el 1370 amb Elvira (o Elionor) de Mur i el 1374 vengué la baronia de Mataplana i la vall de Toses al baró Pere Galceran III de Pinós.
Per la seva filla Elvira de Pallars i de Mur la representació de la línia passà als Lladró de Vilanova, vescomtes de Xelva, que empraren també, com a primer cognom, el de Pallars o el de Lladró de Pallars Altres línies, segurament illegítimes, estigueren establertes a Llimiana i a Tirvià i encara existien a mitjan segle XVI
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
Moto Club Segre
Motociclisme
Club motociclista de Ponts.
Es fundà el 1969 sota la presidència de Jesús Monsonís, a qui succeïren Valeri Viladrich el 1991 i, posteriorment, Lluís Capdevila Els germans Estanislao i Toni Soler estigueren al capdavant de l’organització de curses fins l’any 1985 Acull tres proves del Campionat de Catalunya de motocròs i dues del Campionat d’Espanya, i organitza el Motocròs de Bellpuig, prova puntuable per al Campionat del Món 2002-10 També organitza regularment el Trofeu Moto Club Segre i, des del 1977, l’Enduro del Segre al circuit de Ponts Pel club han passat pilots destacats com Oriol Mena, Iván…
European Remote Sensing
Astronàutica
Primer satèl·lit de teledetecció de l’ESA llançat el 1991 en la versió ERS-1
.
Té com a missió controlar l’estat del planeta el nivell de les marees i l’altura de les ones dels oceans, la interrelació entre l’atmosfera i els oceans, l’avenç o el retrocés dels gels polars, etc Gràcies al seus instruments radars, no és afectat per hores de foscor o per nuvolositat El 1995 es llançà el segon satèllit de la família, l’ERS-2, amb la missió de prosseguir les mesures del seu predecessor, l’ERS-1, i fer-ne més amb instruments nous Durant un temps estigueren en funcionament tots dos alhora, però després es mantingué l’ERS-1 la major part del temps inactiu fins que,…
Làscaris
Gran família feudal bizantina que, després del saqueig llatí de Constantinoble, assolí un relleu important amb Teodor I, fundador de l’imperi de Nicea (1204).
Fou succeït per Joan III Ducas Vatatzes 1222-54, que transmeté el tron al seu fill Teodor II 1254-58 Joan IV, l’altre emperador 1258-61, fou occit per Miquel VIII Paleòleg, i així acabà el poder d’aquesta dinastia, que, per damunt de tot, protegí les lletres i les arts i patrocinà un autèntic renaixement Alguns dels seus membres estigueren vinculats als reis del casal català Així, Eudòxia Làscaris , filla de Teodor II, que desembarcà a Salou el 1278 i, establerta a Catalunya, protegí, com era norma familiar, la cultura clàssica i n'impulsà la difusió per tot el comtat de Pallars…
imperi de Nicea
Història
Imperi fundat a la ciutat de Nicea per Teodor I Làscaris el 1204, després de la conquesta de Constantinoble pels croats; durà fins el 1261.
Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos,…
Escola Franckiana
Música
Grup de compositors francesos que estigueren sota la influència del mestratge, mai oficialitzat, de César Franck, i coneguts com la bande à Franck.
Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…