Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Església etiòpica
Església autòctona d’Etiòpia, desenvolupada a partir de l’evangelització, al segle IV, pels germans Frumenci i Edesi, originaris de Síria.
Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes El cap de l…
Codi dels Cànons de les Esglésies Orientals
Recopilació de totes les normes jurídiques que regulen la vida de les Esglésies orientals catòliques.
Hom n'inicià les tasques d’elaboració el 1927, sota el pontificat de Pius XI, i el codi fou promulgat per Joan Pau II el 18 octubre de 1990 Per a les esglésies orientals, té el mateix valor que el del Codi de dret canònic per a l’Església llatina Es tracta de vint-i-una esglésies orientals en plena comunió amb Roma i corresponents a cinc ritus diferents l’alexandrí esglésies copta i etiòpica, l’antioquè esglésies malankar, maronita i siríaca, el bizantí esglésies albanesa, bielorussa, búlgara, eslovaca, grega, hongaresa, italoalbanesa, iugoslava, melquita, romanesa, russa, rutena i ucraïnesa…
Napata

Les tombes de Nuri
Carsten ten Brink (CC BY-NC-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, prop de la 4a cascada del Nil i uns 350 km al nord de Kharṭūm.
Fou fundada per Tuthmosis III al segle XV aC prop de Ǧabal Barka, la “muntanya pura o santa” dels texts faraònics Bé que mai no fou seu de l’administració egípcia a l’Alta Núbia, Napata, que constituïa en certa manera el límit sud de les seves possessions a la regió, gaudí sempre d’un prestigi pel fet de ser el centre de culte del déu Amon més important de Núbia Conservà aquesta condició durant el període del regne de Kuš ~750 aC-~350 dC, època en què fou, segurament, la capital durant un quant temps i, en qualsevol cas, lloc obligat de l’entronització dels reis A partir, probablement, del…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…