Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Govern Balear
Organisme col·legiat que exerceix a les Illes Balears la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vicepresident, si així pertoca, i els consellers, el nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu La seu és a Palma Juntament amb el Parlament de les Illes Balears i el president forma les institucions d’autogovern que estableixen l’ Estatut d’Autonomia del 1983 i l’ Estatut d’Autonomia del 2007 Des de les primeres eleccions fins al 1999 fou governat pel Partido Popular PP, fins el 1989 Alianza Popular El primer president balear fou Gabriel Cañellas i Fonts , el qual revalidà el càrrec en 1987, 1991 i 1995, any en què dimití i…
Institut Barraquer
Oftalmologia
Institució fundada l’any 1947 a Barcelona per l’oftalmòleg Ignasi Barraquer i la seva esposa, Josefa Moner, dedicada a la investigació i la difusió de terapèutiques mèdiques i quirúrgiques i a l’ensenyament de l’oftalmologia.
Nasqué com a associació independent i autofinançada, regida per una junta rectora i una direcció executiva Actualment, forma part del Centre d’Oftalmologia Barraquer El 1986 rebé la Creu de Sant Jordi
Partit dels Socialistes de Catalunya
Partit polític
Partit socialista fundat el 16 de juliol de 1978 per la unificació de tres partits: el Partit Socialista de Catalunya (Congrés) [PSC(C)], el Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament) [PSC(R)] i la Federació Socialista de Catalunya (PSOE) [FSC(PSOE)].
Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…
Congrés d’Higiene de Catalunya
Medicina
Reunió científica celebrada a Barcelona pel juny del 1906, organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.
Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes
Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya
Política
Òrgan superior col·legiat que dirigeix la política i l’administració de la Generalitat de Catalunya.
Designat també amb el nom de Govern de la Generalitat, és així mateix el titular de la funció executiva i de la potestat reglamentària És compost pel president —que és alhora el president de la Generalitat de Catalunya— i pels consellers La cessació del president de la Generalitat comporta la del Govern, però aquest ha de continuar en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern La seva seu és a la ciutat de Barcelona
Unió Independents-Conca de Barberà
Partit polític
Partit comarcal inscrit el 1991 a Rocafort de Queralt, que sorgí com a reacció de protesta al pla de residus industrials (abocador de Forest i incineradora del Pla de Santa Maria) proposada per la Generalitat de Catalunya.
La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la…
Gran València
Història
Organisme administratiu (Corporación Administrativa de la Gran Valencia) creat per llei el 1946 i desenvolupat per decret el 1949 que tenia com a finalitat l’ordenació urbana de València i de la seva comarca (pràcticament tots els municipis de l’Horta).
Informava els plans generals i podia promoure l’ordenació dins els plans parcials, així com proposar l’annexió de municipis a la ciutat, gestionar subvencions estatals, etc Els òrgans més rellevants eren el consell general, presidit pel governador civil, i la comissió executiva, presidida per l’alcalde de València La seva composició, eminentment burocràtica i l’amplitud teòrica de les seves funcions, així com del territori sobre el qual les exercia, en feren un organisme poc operatiu i més aviat impopular L’any 1986 fou dissolt per les Corts Valencianes
Social Democratic Party
Política
Grup polític britànic sorgit l’any 1981 arran d’una escissió del Labour Party protagonitzada per Roy Jenkins, David Owen, William Rodgers i Shirley Williams.
Des del mateix any de la seva fundació manté una aliança electoral amb el Liberal Party En les eleccions del juny del 1987, l’aliança entre el Liberal Party LP i el Social Democratic Party SDP obtingué el 22% dels sufragis i 22 escons, gran part dels quals per a candidats de l’LP Al juny del 1990, l’executiva de l’SDP decidí dissoldre el partit per la manca d’afiliats i perquè el sistema electoral britànic no els permetia de créixer i, malgrat les resistències d’Owen, al setembre del 1991 l’SDP es dissolgué definitivament
Erasmus-Mundus
Programa d’ensenyament superior de la Unió Europea.
Inspirat en el programa Erasmus , del qual es diferencia principalment perquè relaciona Estats membres de la Unió Europea amb altres que no ho són, fou establert l’any 2004 per la Comissió Europea a través de l’Agència Executiva per a l’Educació, l’Audiovisual i la Cultura Té com a objectiu reforçar la cooperació europea i els vincles internacionals en l’ensenyament superior, finançant màsters europeus d’alta qualitat que permeten als estudiants i docents universitaris d’arreu del món cursar estudis de postgrau en universitats europees i que, alhora, fomenten la mobilitat de l’…
Carta Municipal de Barcelona
Dret administratiu
Document que institueix el règim especial del municipi de Barcelona.
En la seva forma original, atorgada per una llei del 1957 amb text del 1960, no era una carta, per tal com fou elaborada i aplicada sense intervenció ciutadana i no concedia una major autonomia al municipi Introduïa un alcalde gerent nomenat pel cap d’estat i una mena de govern per comissió comissió executiva Atesa l’absència d’un sistema democràtic, el consell en ple tenia únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense eficàcia pràctica La Carta Municipal fou un èxit polític de JM de Porcioles, el qual aportà l’exigència de planificació, l’establiment…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina