Resultats de la cerca

Dirigents a Catalunya José Ventayols Torras i Carlos López Conde, aquest últim prèviament expulsat de Centristes de Catalunya-UCD Encara era actiu el 1982

Des del 1567 s’hi feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom Arribà a una convivència pactada amb la universitat El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari convictori de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis Fou collegi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca Des del 1700 hi residiren pares missioners Expulsat l’orde 1767, la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves…

Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà

La Ilíada dóna dues versions que expliquen la seva coixesa, produïda quan fou expulsat de l’Olimp per Zeus o la seva mare Era també el déu dels metalls i de la metallúrgia i forjava armes i ginys per als déus i els herois A Roma, era venerat amb el nom de Vulcà

Acollí Polinices, expulsat de Tebes pel seu germà Etèocles A fi de restablir Polinices al tron, organitzà l’expedició anomenada dels “set contra Tebes” Els seus sis companys, entre ells Polinices, moriren en la guerra Els fills dels sis capitosts morts, els epígons, i el mateix Adrast feren una segona expedició de venjança i arrasaren Tebes

En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides

Després d’haver trencat amb Vicent Blasco Ibáñez i amb el blasquisme i d’haver estat expulsat de la Unión Republicana espanyola, Soriano intentà des del 1903 fer-se una base pròpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio Els pocs adeptes que reclutà, encapçalats per Pau Isart Bula, s’arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco, que en foren adversaris

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976

Illegalitzat pel Govern francès el 1958, s’autodissolgué el 1963