Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Setembre Negre
Història
Grup radicalitzat de guerrillers palestins d’Al-Fatah, constituït pel setembre del 1970, per recordar la repressió de Hussein de Jordània contra l’OAP, que amenaçava la mateixa estabilitat del règim haiximita i en la qual moriren cinc mil palestins.
Després de l’armistici els guerrillers foren expulsats de Jordània Entre els seus actes terroristes antiisraelians hi ha les matances a l’aeroport de Lod i a la vila olímpica de Munic 1972
batalla de Tannenberg
Història
Militar
Combat que tingué lloc al poble de Tannenberg, prop d’Osterode, a la Prússia oriental, els dies 26-29 d’agost de 1914, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, entre l’exèrcit alemany, dirigit pel general Hindenburg, i les tropes russes del general Samsonov.
Dos exèrcits russos havien envaït la Prússia Oriental per l’agost del 1914, i el primer d’aquests, comandat pel general PKRennenkampf, havia obtingut un èxit parcial a Gumbinnen, però no havia pogut mantenir-se en contacte amb el segon exèrcit comandat per Samsonov Hindenburg atacà i derrotà completament l’aïllat Samsonov prop d’Uzdowo, una mica al S de l’històric lloc de Tannenberg A mitjan setembre els russos ja havien estat expulsats de la Prússia Oriental
Reis Catòlics
Història
Títol concedit el 19 de desembre de 1496 pel papa Alexandre VI a Ferran II de Catalunya-Aragó i a la seva muller Isabel I de Castella
.
Els Reis , expulsats els musulmans de la península Ibèrica amb la conquesta del regne de Granada, s’havien erigit en promotors d’una croada general contra els musulmans al nord d’Àfrica Fou transmès a llurs successors, els quals a partir d’aleshores reben el tractament habitual de majestat catòlica Carles V rebé el de cesària i catòlica majestat si bé el casament dels dos reis representà la unitat dinàstica entre Castella i Catalunya-Aragó, cada corona o regne mantingué la seva sobirania
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Dohna
Llinatge senyorial alemany l’estirp del qual fou Henricus, noble de Rötha (Saxònia) (1127).
Els seus membres foren burggravis de Donin actualment Dohna des del 1156 fins al 1402, que en foren expulsats pels marcgravis de Mísnia El 1525 adquiriren la senyoria de Schlobitten, i el 1548 foren reconeguts per l’emperador com a burggravis i comtes del Sacre Imperi El 1900 foren creats prínceps de Dohna-Schlobitten pel rei de Prússia Cal destacar-ne el burggravi Friedrich Alexander von Dohna-Schlobitten mort el 1831, que fou ministre de l’interior de Prússia 1802-12, i el burggravi Karl Emil von Dohna-Schlobitten mort el 1859, mariscal de camp prussià, que fou un dels caps de…
Naryškin
Història
Família russa que tingué un paper important durant el regnat de Pere I de Rússia.
El tsar Aleix de Rússia 1645-76 es casà per segona vegada 1671, amb Natàlia Kirillovna Naryškina 1651-94, i llur fill Pere fou ajudat pels Naryskin per a ocupar el tron Després de la mort de F'odor, primogènit d’Aleix, la família s’enfrontà amb Sofia, una altra filla d’Aleix, la qual aconseguí d’ocupar el poder un cop assassinat Ivan Kirillovič Naryškin ~1659-1682 i expulsats els altres parents El 1689 aquests organitzaren un complot contra Sofia, i Pere I ocupà el tron, però foren la seva mare Natàlia i els membres de la família els qui exerciren de fet el govern En morir…
Nosaltres Sols!
Partit polític
Col·lectiu separatista creat a Barcelona el 1981 que adoptà la mateixa denominació que el liderat per Daniel Cardona.
Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants ingressaren en les…
Unión Militar Democrática
Història
Organització clandestina fundada el 1974 a l’Estat espanyol per oficials antifranquistes i demòcrates.
La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants Juli Busquets i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’…
Partido Socialista Obrero Español

Comitè federal del Partido Socialista Obrero Español (gener del 2013)
© PSOE
Política
Organització política fundada a Madrid l’any 1879 per nuclis marxistes expulsats de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional.
Dels orígens a la fi del franquisme El seu portaveu fou El Socialista 1886 El I Congrés tingué lloc a Barcelona 1888, pocs dies després de la constitució, també a Barcelona, de la Unió General de Treballadors UGT, sindicat d’inspiració socialista El nou partit s’implantà en els medis obrers de Madrid, el País Basc i Astúries L’any 1895 foren elegits els primers regidors socialistes i, al cap de deu anys, hi havia socialistes a 50 ajuntaments, entre els quals el de Madrid El primer diputat socialista, Pablo Iglesias Posse fou elegit l’any 1910, gràcies a una aliança electoral amb els…
Universitat Literària de Vic
Història
Institució docent creada a la ciutat de Vic el 1599 per privilegi del rei Felip III de Castella.
Fou una continuació de l’estudi o escola ciutadana existent des del 1388 i reedificada entre el 1569 i el 1575, al capdavall de l’actual carrer de l’Escola, amb la collaboració conjunta del bisbe i del consell de la ciutat En la nova universitat es concedien els graus d’humanitats i de filosofia Per manca de seminari conciliar, vers el 1636 la Universitat de Vic fou dotada d’una càtedra de teologia i centralitzà els estudis civils i eclesiàstics de la ciutat fins el 1717, any en què Felip V, que el 1702 havia lliurat un privilegi per a l’ampliació de l’ensenyament de la universitat vigatana,…