Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Oriflama

Exemplar núm. 93 de la revista Oriflama (març 1970)
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’informació general, publicada a Barcelona.
El 1961 nasqué com a annex de la revista Casal de l’Acció Catòlica de Vic Des del 1962 s’especialitzà de cara a la joventut, sobretot a la que feia el servei a l’exèrcit Dificultats de censura militar, recomanaren un extret especial per als soldats El 1968, per exigències administratives, nomenà com a director Josep Maria Huertas i Claveria 1968-71, que li donà un aire més viu, decantat per un progressisme conflictiu El 1970 s’emancipà del bisbat de Vic i adquirí una inspiració democratacristiana Deixà de publicar-se el 1977
Teatre complert
Literatura catalana
Conjunt de sis peces teatrals d’Emili Vilanova, estrenades i publicades entre el 1892 i el 1896 i recollides en una edició factícia per l’editor Antoni López, al principi del s.XX.
Desenvolupament enciclopèdic La producció dramàtica del cèlebre autor costumista és fruit principalment de la insistència dels seus amics, i molt especialment d’Àngel Guimerà i Josep Pin i Soler De fet, fou el novellista qui li proposà de convertir una de les seves narracions ja publicades, Les bodes d’en Cirillo , en sainet, estrenat el 1892 La crítica coincidí en una valoració positiva, però aquesta unanimitat no es repetí en altres sainets de l’autor Qui compra maduixes , 1892 La viuda , 1895 Oriental Los moros contrapuntats , 1892 L’ase de l’hortolà , 1893 A casa l’alcalde , 1893…
pla Cerdà
Pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona realitzat per Ildefons Cerdà i Sunyer.
Fou una resposta global a la problemàtica plantejada per la Revolució Industrial Com a orígens seus cal assenyalar l’anàlisi concreta de l’impacte del maquinisme sobre l’estructura urbana de Barcelona que es correspon amb el segon volum de la Teoría general de la urbanización , l’anàlisi de les necessitats de la classe obrera apèndix del mateix volum titulat Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona , el coneixement directe de la geografia del pla de Barcelona, extret del pla topogràfic realitzat sota la direcció de Cerdà el 1855, el ressò dels treballs de…
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
Carmen Campidoctoris
Historiografia catalana
Literatura
Poema èpic, escrit en llatí, que narra les gestes de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador, fins a la batalla d’Almenar (1082).
És el més antic dels textos dedicats a l’heroi castellà i es conserva incomplet en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primera meitat del segle XIII Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes, encara que sembla que n’arribà a tenir, com a mínim, una desena més, encara que només es poden fer conjectures sobre l’extensió original del text El poema adopta un to èpic marcat amb la voluntat de semblar una epopeia de tipus homèric per a ser cantada al poble, al qual recorda els beneficis rebuts de l’heroi La comparació amb els personatges clàssics d’…
,