Resultats de la cerca

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…

Tingué un representant permanent a Madrid i publicà el periòdic proteccionista “La Industria Tarrasense” 1876 En sorgiren la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa 1886, la Mútua d’Assegurances 1900, la Biblioteca Tècnica-Tèxtil 1933, el Museu Tèxtil Biosca 1946, l’Oficina de Productivitat 1957, etc Ha contribuït a l’ensenyament tècnic i tèxtil de Terrassa El 1928 es fusionà amb la Mútua Fabril, creada el 1920 El 1936 fou collectivitzada pel departament d’economia de la Generalitat El 1939 fou incorporada a la Central Nacional Sindicalista com a servei sindical El 1955…

Hom hi programa sobretot concerts i actuacions d’arts escèniques teatre, dansa i circ i també conferències i colloquis Té la seu en un edifici contigu a l'antiga Fàbrica Aymerich i Amat de la Rambla d'Ègara, de planta irregular, projectat pels arquitectes Josep Soteras, Francesc Cavaller, Antoni Bergnes, Joan Baca i Reixach i Joan Baca i Pericot, que s’inspira en l’arquitectura fabril de la zona És notable l'auditori de grans dimensions i planta quadrangular de la part posterior Inaugurat el 25 d’octubre de 1980, el centre fou promogut per l’antiga Caixa d’Estalvis de Terrassa ,…

El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan…

Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…