Resultats de la cerca
Es mostren 349 resultats
Fernández de Córdoba
Llinatge noble castellà d’origen gallec.
N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…
Fernández de Soto
literatura castellana
Família d’artistes i escriptors.
Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà,…
orde d’Alcántara
Militar
Orde militar fundat amb el nom d’orde de San Julián del Pereiro l’any 1156 per Suero Fernández i el seu germà Gome Fernández, sota la protecció de Ferran II de Lleó.
Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…
marquesat d’Aguilar de Campoo
Història
Títol de Castella concedit pels Reis Catòlics, el 1484, a Garci Fernández Manrique de Lara.
La grandesa d’Espanya, unida al títol, fou reconeguda, el 1520, al seu fill i segon marquès, Luis El tercer marquès, Juan Fernández Manrique de Lara , fou lloctinent de Catalunya 1543-53 En morir el setè marquès 1662 el títol passà, com a resultat d’un plet, als Silva per un altre plet 1712 fou adjudicat als López-Pacheco, marquesos de Villena Posteriorment, i a base d’enllaços matrimonials, el títol recaigué en els ducs de Medinasidonia Actualment el posseeixen els Travesedo
ducat de Sessa
Història
Títol concedit al regne de Nàpols per Ferran el Catòlic a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799
Club Softbol Viladecans

Equip del Club Softbol Viladecans guanyador de la Copa de la Reina del 2011
Club Softbol Viladecans / Toni Fernández
Altres esports de pilota o bola
Club de softbol de Viladecans.
Fundat el 2008, nasqué de la mà d’un grup de jugadores del Club de Beisbol Viladecans que tingueren discrepàncies amb el seu club d’origen Tot i el poc temps de vida, es consolidà com un dels millors equips de softbol d’Espanya Fou campió de la Lliga Catalana de divisió d’honor 2008, 2009, 2010, de la Lliga espanyola 2010, 2011 i 2012 i de la Copa de la Reina 2010, 2011 i 2012 També obtingué el subcampionat de la Lliga espanyola 2009 i el de la Copa de la Reina 2008, 2009 Des de la seva fundació també participà en la Copa d’Europa A amb un èxit remarcable Algunes de les jugadores destacades…
comtat de Fuentes
Història
Títol senyorial concedit el 1508 per Ferran el Catòlic a Juan Fernández de Heredia y Bardaixí, baró de Móra i senyor de Fuentes.
En morir 1677 el dotzè comte, sense fills, el títol passà als Torrelles, comtes de Castellflorit, que es cognominaren Fernández de Heredia Més tard passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
ducat de Frías
Història
Títol senyorial concedit el 1492 a Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, conestable de Castella (dignitat que des d’aleshores anà annexa al ducat), comte d’Haro i virrei de Granada, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó pel seu matrimoni amb la filla natural d’aquell, Joana d’Aragó.
En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza mort el 1528, vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1613, governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán mort el 1696, governador de Galícia i Flandes El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès de Villena,…
Club Natació Sant Andreu

Els nedadors del Club Natació Sant Andreu Joaquim Fernández i Sílvia Parera amb el president del club
Club Natació Sant Andreu
Esport general
Club poliesportiu del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona.
Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de promocionar la natació i el waterpolo entre els veïns del barri També té seccions de tennis, esquaix i triatló Pel que fa a les installacions del club, el 1992 inaugurà una piscina olímpica amb coberta retràctil als terrenys de Fabra i Puig Amb uns terrenys de 26000 m², el 1998 rebé cedit de l’Ajuntament de Barcelona el complex esportiu de Trinitat Vella i la Installació Generalitat antiga AISS, i també s’encarregà de la gestió de la piscina municipal del carrer de Santa Coloma L’any 2016 fou guardonat amb el premi Dona i Esport en la categoria de…
desastre d’Annual
Militar
Acció militar que tingué lloc el 21 de juliol de 1921 a la posició d’Annual (o Anouâl), al nord del Marroc, posició establerta pel general Fernández Silvestre.
Les tropes espanyoles comandades per aquest general, en llur precipitat avanç cap a Alhucemas, foren desfetes per les forces d’Abd-el-Krim L’intent de proveir la localitat d’Igueriben, assetjada per aquest, donà lloc a la pèrdua de quatre mil homes i a la retirada immediata d’Annual, el desordre de la qual possibilità una matança general dels soldats espanyols i l’apropament dels marroquins a Melilla Fernández Silvestre fou mort, i Alfons XIII, acusat d’haver encoratjat l’operació sense tenir-ne coneixement l’alt comandament militar La discussió sobre les responsabilitats d’Annual fou una de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina