Resultats de la cerca

Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló 1914-31, el Diccionari ortogràfic 1917 i la Gramàtica Catalana 1918 de Pompeu Fabra

Publica diverses colleccions “Poesia dels Quaderns Crema” 1979, de poetes catalans contemporanis i traduccions, “Biblioteca Mínima” 1981 i “Mínima de Butxaca” 1979, de narrativa contemporània, la “Sèrie Gran” 1979, de literatura catalana antiga o moderna, “Assaig” 1984 i “Assaig Minor” 1987, “Biblioteca Filològica” 1984, “In Amicorum Numero” 1992, bàsicament de poesia i, “Àlbums” 1990, sobre figures del món cultural Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987 Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l' Obra Poètica de J V Foix i l' Obra Catalana d’…

Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939

Hi assistiren només els bisbes de Vic, Girona, Barcelona i Sogorb-Castelló —l’únic que assistí a totes les sessions—, però reuní més de 700 congressistes Menys innovador que l’anterior, però més científic, distribuí els treballs en set seccions la bíblica, teològica i d’espiritualitat, la pastoral, la jurídica, la històrica, la filològica, l’artística i la musical Les ponències foren publicades en 1966-67 Fruit seu ha estat la fundació de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics 1969, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

És la primera revista filològica dels Països Catalans aparegué el desembre del 1901 En sortiren catorze volums fins el 1926 —gairebé tots redactats per Alcover—, que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d’articles —de dialectologia sobretot— de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica contra Ramon Menéndez Pidal i contra Pompeu Fabra i l’IEC, especialment El gener del 1933 Francesc de B Moll en reprengué la publicació, amb el subtítol de…

Amb seu a Oviedo, publica les revistes Cultures i Lliteratura i organitza concursos d’investigació encaminats al foment i la difusió de la llengua asturiana Consta de 20 membres titulars, a més de 17 membres corresponents i 15 acadèmics d’honor

Desenvolupament enciclopèdic L’anagrama era el mateix de la publicació Pensat i Fet , revista fallera de prestigi i molt popular Edità una trentena de títols –de temàtica literària, filològica, folklòrica i de divulgació històrica– centrats en el País Valencià, d’entre els quals destaquen Gramàtica valenciana 1952, de Carles Salvador Diccionari de la rima 1956, de Francesc Ferrer i Pastor, amb la collaboració de Josep Giner, i Breu compendi de la història del regne de València 1953, de Frederic Moscardó Bona part de les edicions foren autofinançades i, en casos especials, com un…

És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…

Fou un centre dedicat als estudis humanistes, a les llengües clàssiques, a l’hebreu i a la crítica filològica Des de la fundació tingué facultats de teologia, filosofia, dret canònic i medicina Una de les obres més importants de la universitat fou la impressió de la Biblia Políglota Complutense 1517 La competència dels collegis de jesuïtes durant el s XVI, i la dels estudis de San Isidoro de Madrid fundats l’any 1625, motivaren l’inici del procés de decadència El regalisme hi provocà la introducció dels jesuïtes 1667, i l’atorgament, anys després, d’una facultat de dret civil…