Resultats de la cerca

Té com a fites les tasques d’investigació i els estudis sobre el mar català, les activitats pedagògiques destinades als escolars i als mestres, i les visites i els actes públics Ha patrocinat la publicació de diferents obres

Demanà la república federal amb llibertat d’ensenyament, d’impremta i de culte, així com el sufragi universal, la descentralització administrativa i la supressió de títols acadèmics Atacà la República pel fet de no haver assolit aquestes fites Josep Roca hi publicà articles sobre precedents històrics del federalisme

Fundat el 1988 per Toni Sánchez Tutusaus i Agustí Serra, fou el primer club civil d’orientació esportiva de Catalunya i el primer a aixecar un mapa en color, a la zona de Malla, Osona 1989 Creà el circuit permanent del Bosc de Ribera, a Vic 1998 i a Prats de Lluçanès 2002 També dissenyà les fites de control especials per a aquests tipus de circuits Imparteix cursets de formació i promou activitats diverses en collaboració amb escoles, instituts, entitats i ajuntaments

Creada l’any 1980, es dedica a l’organització de proves, especialment de velocitat sobre terra i de fora d’asfalt Després d’uns anys d’inactivitat, fou refundada l’any 1997 i recuperà l’activitat de suport dels pilots socis de l’entitat i l’organització de curses, algunes de les quals vàlides per al Campionat de Catalunya i d’Espanya de l’especialitat L’any 2002 creà les 4 Hores de Velocitat sobre Terra, convertida en una de les fites més importants d’aquesta pràctica esportiva

Nasqué al 1977 com a espai de confluència d’organitzacions ecologistes locals sorgides arran de la construcció de la central nuclear d’Ascó 1974, amb la formació de la Coordinadora Antinuclear Estatal com a element catalitzador Entre els seus impulsors hi hagué els filòsofs Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey i el científic Eduard Rodríguez Farré Tingué la seva màxima activitat en el bienni 1979-1980, en què assolí fites com les dues multitudinàries manifestacions a Barcelona març i maig del 1979 i la marxa contra la nuclearització de Catalunya estiu del 1980 Es dissolgué…

És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…

Dedicat inicialment al llibre de text, impulsà posteriorment colleccions literàries Càtedra, 1973, de ciències humanes i divulgació científica Pirámide, 1973 Eudema, 1986, dirigida al sector universitari i s’introduí en el mercat de les altres llengües de l’Estat Ediciones Xerais, 1979 Editorial Barcanova , 1980 Haritza, 1996 el 1985 creà Ediciones Algaida, especialment dirigida al mercat andalús Els anys vuitanta inicià una política d’absorció d’altres editorials, entre d'altres, Tecnos 1981, Biblograf 1985 i Alianza Editorial 1989, a més de l’adquisició d’editores…

És conegut sobretot a partir d’Andrònic Paleòleg, domèstic a la cort de Joan III Vatatzes, a Nicea, i governador de Tessalònica El seu fill Miquel VIII Paleòleg , es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris 1259, i, assolit el poder personal el 1261, després d’apartar-ne Joan IV, traslladà la cort imperial novament a Constantinoble Ell inaugurà la dinastia d’emperadors que regnaren fins a la caiguda de l’imperi Bizantí 1453 Els Paleòleg presidiren els darrers anys de la història bizantina i, bé que l’actuació política de tots ells fou molt desigual i comptabilitzà errors molt…

Amb una superfície de més de 40000 metres quadrats, l’edifici disposa de quatre espais escènics la Sala Principal, amb una capacitat per a 1700 espectadors l’Auditori, per a 1500, i l’Aula Magistral, per a concerts de cambra i sala d’exposicions i el teatre Martín i Soler, per a 400 cadascun La gerència de la infraestructura, la més gran d’Espanya dedicada a les arts escèniques, és a mans d’Helga Schmidt, vinculada anteriorment a l’Orquestra Simfònica de Londres i assessora musical del Covent Garden Lorin Maazel s’ocupà de la direcció musical en una primera etapa fins el 2009, durant la qual…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Kronos Plays & Films Pilar Parcerisas, Barcelona REFERENT LITERARI La poesia escènica i visual de JBrossa GUIÓ PParcerisas, MCussó-Ferrer FOTOGRAFIA Macari Golferics Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada, Josep Maria Sagarra ambientació MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Llorenç Balsach INTERPRETACIÓ Imma Belial l’stripteasista, Fermí Reixach l’inventor, François Montagut Dr Wolfgang, Rosario Flores Palmira, Vanessa Lorenzo, Núria Candela, Hermann Bonnín, Vicky Sans, Francesc Jarque, Antonio Chamorro ESTRENA Barcelona, 21041989 Sinopsi…