Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Così fan tutte
Música
Òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Lorenzo da Ponte, estrenada el 1790 a Viena (a Barcelona el 1798).
És una típica òpera bufa setcentista d’argument absurd dos promesos sotmeten llurs enamorades a prova, instigats per un vell escèptic És remarcable la seva perfecció formal
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme
Trio Bartók
Història
Conjunt de cambra català constituït a Barcelona l’any 1973.
Integrat per MCPoch, piano, MGaspà, clarinet, i PSerra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i a diversos països europeus Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans Alcaraz, Guinovart, Homs, Mestres-Quadreny, Pelegrí, Roger, Sardà, Soler escrites expressament per al grup L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment JLlMoraleda
Equipo 57
Col·lectiu d’artistes espanyols, actiu entre el 1957 i el 1962.
Tingué una gran influència en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX El model d’actuació artística que propugnà i la coherència formal i conceptual de la seva obra es convertiren en referents Estigué format per escultors, arquitectes i pintors, com Juan Cuenca, Ángel Duarte, José Duarte, Agustín Ibarrola i Juan Serrano, als quals s’uniren, de manera puntual, altres creadors Des de la convicció que calia superar la idea romàntica de la individualitat de l’artista, Equipo 57 apostà per un treball collaborador i multidisciplinari S'apartà de l’art informal per cultivar un…
Acte per a la Immaculada Concepció de Maria
Literatura catalana
Nom donat a una peça dramàtica de caràcter al·legòric a favor de la creença en la concepció immaculada de Maria.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra segueix el model castellà de l’acte marià, de característiques semblants —des del punt de vista formal— a l’acte sacramental, però temàticament singularitzat, perquè tracta de l’absència del pecat original en la concepció de la que ha d’esdevenir Mare de Déu És anònima i es conserva fragmentàriament, sense començament ni final el tros conservat 732 versos és d’una gran ambició literària i teològica És probable que la peça fos representada dalt d’un carro triomfal en la cavalcada organitzada pel collegi de Betlem de Barcelona, el 13 de maig de…
Convenció sobre Armes Bacteriològiques i Toxíniques
Tractat per a la prohibició de la fabricació, el desenvolupament, el comerç i l’emmagatzematge d’armes biològiques, bacteriològiques i toxíniques.
És el primer tractat multilateral de desarmament que prohibeix la producció i ús d’una categoria sencera d’armes Signat el 1972, entrà en vigor l’any 1975, però la manca d’un règim formal de verificació per a controlar-ne el compliment ha limitat la seva efectivitat En la Tercera Conferència encarregada de l’examen de la Convenció del 1994, hom establí un grup d’experts governamentals per tal d’identificar i examinar possibles mesures de verificació des d’un punt de vista científic i tècnic El 2001 hom intentà de nou, sense èxit, establir un protocol de verificació, en gran part…
Deessa
Escultura de Josep Clarà, intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femení mig agenollat.
La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…
De Stijl
Moviment artístic holandès, també anomenat neoplasticisme, que, partint de la raó i de models teoricopràctics concrets, proposa una nova ordenació geomètrica del món en contraposició a la irracionalitat destructora de la Primera Guerra Mundial.
Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les…
escola de Ferrara

Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres…
Escola Napolitana
Música
Denominació aplicada a l’estil operístic emprat pels compositors nascuts o formats a Nàpols en el període comprès entre el final del segle XVII i el 1770 aproximadament.
Bé que actualment hom en qüestiona l’existència, el terme és emprat, ja que la gran majoria de compositors d’òpera d’aquest període es formaren als centres musicals napolitans Alessandro Scarlatti és considerat l’instaurador de l’escola, tot i que ja se’n troben antecedents en el compositor i mestre de capella de la catedral de Nàpols Francesco Provenzale Foren rellevants, entre d’altres, els compositors D Cimarosa, JA Hasse, N Jommelli, G Paisiello, GB Pergolesi, N Piccinni, N Porpora, DM Terradellas, T Traetta i L Vinci L’estructura formal de l' aria da capo , així com els…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina