Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
San Francisco Mime Troupe
Teatre
Companyia teatral nord-americana.
Creada el 1959 per RGDavis, inicialment es dedicà a l’experimentació a partir de formes de teatre popular i realitzà accions d’avantguarda dins de magatzems i soterranis D’ençà del 1970, que esdevingué collectiu estable, dugué a escena muntatges de melodrames, thrillers , comèdies musicals, relats èpics o sitcoms , amb la intenció de fer ús dels elements més freqüents del teatre popular argument impactant, fantasia i música en directe que permeten copsar fàcilment la ideologia del muntatge Algunes obres destacades són L’amant militaire 1967, adaptació d’un text de Goldoni amb què satiritzà la…
Arruda
La catedral d’Elvas (1517), obra de Francisco Arruda, a Portugal
© B. Llebaria
Família d’arquitectes portuguesos oriünda d’Évora.
Els principals membres en són els germans Diego Arruda Évora — 1531 i Francisco Arruda Évora — 1547, que collaboraren freqüentment Del primer sobresurten la nau i la sagristia del convent de Cristo de Thomar 1510-13, on destaquen les finestres, típica mostra de l’art manuelí pels mateixos anys, tots dos feren un viatge al Marroc, on construïren diverses fortificacions i reberen influències de l’art autòcton Francisco retornà del Marroc el 1515 per dirigir, a Lisboa, la construcció de la torre de Belém fins el 1519 Aquest any s’establiren a Évora, on exerciren…
Els desastres de la guerra
Y son fieras , de Francisco Goya, gravat de la sèrie d’aiguaforts Els desastres de la guerra (1810-20)
© Fototeca.cat
Pintura
Sèrie d’aiguaforts de Francisco de Goya (realitzada entre el 1810 i el 1820 i inèdita fins el 1863).
Juntament amb els Capritxos , la Tauromàquia i els Disbarats , constitueix l’obra gràfica de l’artista Representa la realitat dels horrors de la guerra amb una grafia de caire expressionista i reflecteix la concepció pessimista que l’autor tenia de l’home en la història
Club de Tir Jordi Tarragó
Els tiradors del Club de Tir Jordi Tarragó Albert Artigas, Alfredo Álvarez, Francisco Carcellé, Miquel Pascual i Àngel Sánchez (d’esquerra a dreta)
Club de Tir Jordi Tarragó
Esports de tir
Club de tir olímpic del barri de Sant Salvador de Tarragona.
Fundat el 1982, practica totes les disciplines de tir de precisió i ha aconseguit diferents títols de Catalunya, d’Espanya i d’Europa L’any 2003 aconseguí la medalla de bronze per equips al Campionat d’Europa de tir Alguns dels seus tiradors més destacats foren Eduardo Zabalegi, Javier Fau, Javier Tornero, Albert Artigues o Francisco Carcellé Disposa de galeries per a carrabina, pistola i fusell, a més de quatre recorreguts de tir El 2011 tenia més de 600 socis
marquesat d’Almazán
Història
Títol concedit el 1575 a Francisco Hurtado de Mendoza y Fajardo, quart comte de Monteagudo, ambaixador a la cort imperial i virrei de Navarra.
El segon marquès fou el seu fill Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, lloctinent de València, governador de Milà i lloctinent de Catalunya El títol passà més tard als Ossorio de Moscoso
Maja
Maja , obra de Francisco Goya, realitzada aproximadament entre els anys 1803 i 1805 (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Nom de dues pintures de Francisco Goya y Lucientes, conegudes com a Maja desnuda
i Maja vestida
, fetes entre el 1803 i el 1805, aproximadament; són al Museo del Prado de Madrid.
Contràriament a la tradició, no es tracta de retrats de la duquessa d’Alba, bé que segurament foren pintades per a ella El primer és un dels pocs exponents del nu femení en la pintura hispànica
guerra de Granada
La rendició de Granada (1882), oli de Francisco Pradilla
Història
Conjunt de campanyes (1481-92) portades a terme pels Reis Catòlics per tal d’annexar-se el regne de Granada.
Afavorida per les baralles constants dels nassarites guerra civil entre Muley Hacen, el Zagal i Boabdil, l’empresa, però, no fou pas fàcil ultra la possibilitat de recaptar l’ajuda africana, Granada posseïa places gairebé inexpugnables i una població nombrosa Els Reis Catòlics aconseguiren de Roma la declaració de croada i la finançaren amb préstecs jueus, i àdhuc amb el producte de la venda dels captius Després d’un seguit de victòries Lucena, 1483 Ronda, 1485 Loja i Monclín, 1486 Còrdova i Màlaga, 1487 Baza, 1489, el 1490 únicament la capital era musulmana, i després de dos anys de setge…
Mahier Films
Cinematografia
Distribuïdora creada cap a la meitat de la dècada del 1950 per Francisco Hierro Gómez (Jerez de la Frontera, Cadis 1915 - Barcelona 1995) a Barcelona.
Inicialment s’especialitzà en la importació i distribució de films argentins i mexicans, tot i que també en presentà d’europeus Entre el 1962 i el 1964 signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per a distribuir arreu de l’Estat les reposicions d’aquesta companyia, entre les quals hi havia gairebé tots els films de Tarzán i dels germans Marx Gràcies a aquestes reestrenes tan comercials la casa visqué la seva millor etapa També distribuí reposicions de títols d’altres marques, com la Warner Bros, la United Artist o la Universal A la darreria de la dècada del 1980, es canvià el nom per…
batalla de Toro
batalla de Toro Litografia de Francisco de Paula van Halen (vers 1850)
Biblioteca Nacional de Portugal
Història
Militar
Enfrontament bèl·lic entre les forces d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, d’una banda, i la coalició integrada per Alfons V de Portugal i una part de la noblesa castellana, de l’altra (1 de març de 1476).
El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori castellà a…
Entesa del Masnou
Partit polític
Partit local del Masnou inscrit al febrer de 1995 per Francisco Javier Casado.
Fou registrat inicialment per tal que una candidatura conjunta d’esquerra no socialista concorregués a les eleccions municipals, però aquesta finalment no es confegí