Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Guilló
Pintura
Família de pintors actius al País Valencià.
Agustí Guilló s XVII pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló ss XVII-XVIII les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València Fou probablement germà seu Vicent Guilló Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698, que, amb el seu germà Eugeni Guilló , decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta…
Priscil·la

Catacumbes de Priscil·la
Història
Epònim del cementiri de Priscil·la (catacumba), a Roma, sota la via Salària, commemorada com a màrtir en alguns còdexs del Martyrologium Hieronymianum (martirologi) el 18 de gener, per una confusió amb la màrtir Prisca, celebrada el mateix dia.
Les catacumbes de Priscilla , les més antigues de Roma, posseeixen la “Capella grega”, adornada amb frescs de l’Antic i del Nou Testament segle II, la pintura més antiga de la Mare de Déu segle II i la coneguda representació de la “fracció del pa”
Cione
Família d’artistes italians actius a Florència al segle XIV, entre els quals sobresurten els germans Andrea, conegut amb el nom L’Orcagna
, Nardo i Iacopo.
Nardo di Cione — Florència 1366, pintor, pintà els frescs Judici final de la capella Strozzi a l’església de Santa Maria Novella de Florència Iacopo di Cione documentat fins el 1398, pintor i seguidor estilísticament del seu germà Andrea, és autor d’un tríptic amb Sant Mateu i les seves històries Uffizi, Florència i d’una Coronació de la Mare de Déu National Gallery, Londres
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’…
Màrsies
Mitologia
Geni mític de les fonts i dels rius de l’Àsia Menor.
Segons el mite grec, fou un silè o sàtir, o pastor que competí amb Apollo en l’art de fer sonar la doble flauta El déu resultà vencedor, i, després d’haver-lo penjat d’un arbre, l’escorxà així es complí la maledicció que Atenea havia proferit contra qui recollís la doble flauta L’art grec ha representat gairebé sempre Màrsies en forma de sàtir Miró, Praxíteles També la pintura Zeuxis, frescs de Pompeia n'ha recollit la llegenda Al fòrum de Roma i en altres ciutats d’Itàlia existiren estàtues de Màrsies que simbolitzaven la llibertat
Palatí
Història
Un dels set turons de la ciutat de Roma.
Lloc tradicional de la Roma quadrata de Ròmul, hi ha restes de muralles, un thólos i una cisterna s VI-III aC, el temple de Júpiter Vencedor 295 aC, el de la Victòria 292 aC i el de la Magna Mater 204 aC A l’època republicana, nombroses famílies benestants hi bastiren cases decorades amb frescs i mosaics August hi erigí el temple de Vesta i la seva pròpia casa Tiberi, Calígula i Neró hi construïren uns palaus sumptuosos Altres edificacions notables posteriors són la domus Flavia , la domus Augustana , l’estadi, l’hipòdrom, les termes, etc Tot aquest conjunt subsistia encara al s…
Museo delle Terme
Museu
Museu de Roma, també anomenat Museo Nazionale Romano.
Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del s V aC, el…
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…
Carracci
Pintura
Família de pintors bolonyesos els principals membres de la qual foren Ludovico Carracci (Bolonya 1555 — 1619), pintor i gravador, deixeble de Prospero Fontana, i els seus cosins, els germans Agostino Carracci (Bolonya 1557 — Parma 1602), gravador, pintor i poeta, i Annibale Carracci, el més destacat.
Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San Prospero de Reggio…
l’Epifania
Representació romànica de l’Epifania, pintura mural a l’absis de Santa Maria de Taüll
© Fototeca.cat
Solemnitat de l’any litúrgic que l’Església celebra el sis de gener.
D’origen oriental, commemora la manifestació de Crist Les interferències amb la festa de Nadal d’origen occidental i del mateix segle IV donaren a l’Epifania un sentit diferent a l’Orient i a l’Occident Aquí li fou aplicat, desplaçat del Nadal, el caràcter de manifestació de Crist als mags A l’Orient, per contra, hi ha estat sempre commemorada la manifestació de la divinitat de Crist al moment del seu baptisme Això respon a una cristianització, a Egipte i Aràbia, de les festes del solstici d’hivern, el sis de gener a Roma s’esdevingué el mateix amb el Nadal, el 25 de desembre, que els…