Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals
Atles lingüístic de les comarques septentrionals de llengua catalana i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Comprèn el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya i zones limítrofes de l’Alt Urgell, del Ripollès, de la Garrotxa i de l’Alt Empordà, la Fenolleda, el Perapertusès, part del Termenès i del Narbonès, el Donasà, el País de Saut i el Sabartès Fou dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, feu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions És el més dens dels atles lingüístics catalans 382 localitats, mentre que el qüestionari és dels més breus L’obra presenta uns mapes…
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena
Manuel
Llinatge de la baixa edat mitjana castellana, que tingué origen en l’infant Manuel, fill petit de Ferran III de Castella-Lleó i de Beatriu de Suàbia.
El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia
Centre Borja
Historiografia catalana
Entitat jesuïta radicada a Sant Cugat del Vallès, fundada el 1974 i formada per la unió de l’Institut de Teologia Fonamental, l’Institut Científic Interdisciplinari (ICI) i l’Institut Borja de Bioètica, més la Biblioteca Borja.
Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i…
operació Llibertat Duradora
Militar
Operació militar a l'Afganistan iniciada el 7 d’octubre de 2001 en resposta als atemptats terroristes de l’onze de setembre.
Dita inicialment operació “Justícia Infinita”, s’emmarca en la guerra global contra el terrorisme impulsada des del govern nord-americà presidit per George W Bush i continuada pel president Barack Obama 2009 L’enderrocament del règim dels talibans , que havia donat protecció a l’organització Al-Qai’da liderada per Ossama Bin Laden , fou planificat, a més, amb la finalitat d’evitar que l’Afganistan continués essent un focus del terrorisme internacional de signe islamista L’operació dóna suport militar al govern prooccidental establert al desembre i al president Hamid Karzai, elegit el 2004 La…
Euroregió Pirineus Mediterrània
Associació transfronterera de regions administratives de la Unió Europea creada l’octubre del 2004.
Des de l’inici en formen part la regió d’ Occitània fins el 2016, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus , a l’Estat francès, i les comunitats autònomes de l’Estat espanyol d’ Aragó , Catalunya i les Balears Té com a objectius la cooperació en diversos camps de les regions membres i la projecció exterior del vessant mediterrani occidental de la UE, per als qual és l’instrument de coordinació política A més de formar-ne part les administracions, l’organització preveu la participació d’organitzacions, entitats, i actors socials, econòmics i culturals d’aquest territori, així com la…
Comunitat de Treball dels Pirineus
Organització creada el 1983 a instàncies del Consell d’Europa i després de la Conferència de les Regions Pirinenques (1982), per tal de potenciar les relacions econòmiques i polítiques de les regions frontereres dels Pirineus.
En formen part Andorra, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Aquitània, Catalunya, País Basc, Navarra i Aragó, i la seva seu permanent és Jaca
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…