Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Tate Gallery

Entrada principial de la Tate Gallery
© Tate Photography
Museu
Museu d’art de Londres, inaugurat l’any 1897.
Basat en la collecció de sir Henry Tate, anà augmentant fins a esdevenir la collecció nacional de pintura britànica, pintura moderna estrangera i escultura moderna És especialment ric en pintura moderna anglesa posseeix una quantitat ingent d’obres de Turner i una notable collecció d’obres de Blake i dels prerafaelites, així com una bona representació de les tendències avançades del continent des de l’impressionisme fins a l’actualitat El 1987 hom inaugurà la Clore Gallery, edifici annex projectat per James Stirling i destinat a acollir les obres de Turner El 2000 es desdoblà en…
Tate Modern Gallery

Vista exterior de la Tate Modern Gallery
© Tate Photography
Museu
Museu dedicat a l’art contemporani internacional, inaugurat a Londres l’any 2000 i que forma part de la xarxa de museus Tate.
Amb la voluntat de presentar l’art contemporani des d’una perspectiva actual, les obres estan organitzades per temes segons els grans gèneres de la pintura del s XVIII paisatge, natura morta, retrat i història L’edifici, situat a la riba sud del Tàmesi, és una reconversió d’una antiga central elèctrica i disposa d’un espai de 34 000 m 2
National Gallery of London
La National Gallery of London
© Corel Professional Photos
Museu
Museu de Londres, originat en la col·lecció del jueu rus J.J.Angerstein, adquirida pel govern el 1823.
Fou installat des del 1838 a l’actual edifici de WWilkins a Trafalgar Square És un dels museus més rics en pintura occidental des del prerenaixement italià al postimpressionisme francès Conté obres mestres d’Uccello, Giovanni Bellini, Mantegna, Piero della Francesca, Leonardo da Vinci, Rafael, Bronzino, Van Eyck, el Ticià, Rembrandt, Hobbema, Vermeer, Velázquez, Turner, Renoir, Van Gogh, Seurat i altres
tresor de Staffordshire

Objectes del tresor de Staffordshire
© Birmingham Museum and Art Gallery
Tresor numismàtic anglosaxó descobert a la vora de Hammerwich, comtat de Staffordshire (Anglaterra), el 2009.
Es compon de més de 3500 objectes de parafernàlia militar, 1500 dels quals estan fets d’or amb un pes de 5 kg, i 2,5 kg de plata Ha estat datat del segle VII dC i se suposa que formava part d’un aixovar reial amagat per causes desconegudes No hi consta cap objecte d’ús femení
Cione
Família d’artistes italians actius a Florència al segle XIV, entre els quals sobresurten els germans Andrea, conegut amb el nom L’Orcagna
, Nardo i Iacopo.
Nardo di Cione — Florència 1366, pintor, pintà els frescs Judici final de la capella Strozzi a l’església de Santa Maria Novella de Florència Iacopo di Cione documentat fins el 1398, pintor i seguidor estilísticament del seu germà Andrea, és autor d’un tríptic amb Sant Mateu i les seves històries Uffizi, Florència i d’una Coronació de la Mare de Déu National Gallery, Londres
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…
Ash Can School
Pintura
Moviment pictòric del començament del segle XX, iniciat a Nova York, que cercava els elements d’inspiració en els ambients populars.
La denominació els fou donada perquè en alguns dels quadres figuraven galledes d’escombraries Formalment eren realistes o expressionistes, i alguns d’entre ells havien viscut o estudiat a Europa L’acte més important dut a terme fou l’exposició celebrada el 1908 a la Macbeth Gallery, de Nova York, coneguda amb el nom d’exposició dels vuit The Eight i que fou un motiu d’escàndol per als ambients conservadors de la National Academy Els vuit pintors eren William Glackens, Robert Henri, Ernest Lawson, George Lucks, Everett Shinn i John Sloan, realistes, i Arthur B Davis i…
Pollaiolo

Perfil d’una dona (c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel
Pintura
Nom amb què són coneguts Antonio Benci (Florència ~1432 — Roma 1498) i Piero Benci (Florència 1443 — Roma 1496), pintors, escultors i gravadors italians.
Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres escultòriques com…
Mellon
Economia
Família nord-americana d’origen irlandès que constitueix un dels grups financers més influents dels EUA.
El seu origen i el nucli de la seva influència se situa a Pittsburg Pennsilvània Els membres més importants són Thomas Mellon 1813-1908, que fundà la banca privada Thomas Mellon and Sons Bank, transformada en Mellon National Bank el 1902 els seus fills Andrew William Mellon 1855-1937, secretari del tresor 1921-32, i Richard Beatty Mellon 1858-1933 efectuaren nombroses operacions de crèdit i inversions Els descendents actuals controlen algunes de les principals empreses, com la Gulf Oil Corporation, ALCOA i la Koopers Company Fill d’Andrew William, Paul Mellon 1907-1999 fou un destacat…
Santa Cena
Àpat que feu Jesús abans de la Passió, en el qual, segons els evangelis, instituí l’eucaristia.
La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils amb Tintoretto…