Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cova del Gegant
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà situat en una cova marina al terme municipal de Sitges (Garraf).
La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser una mica més…
Pantagruel
Gegant protagonista de la novel·la de Rabelais Horribles et épouvantables faits et prouesses du très renommé Pantagruel (1532-64, en cinc volums).
Fill del gegant Gargantua —les aventures del qual són narrades juntament amb les del seu fill a la primera part de la novella 2 llibres—, Pantagruel és conegut pel seu amor a la bona taula La segona part de la novella 3 llibres té un contingut de crítica social i política en forma de sàtira
Orió
Mitologia
Gegant mitològic.
Fill de Posidó, que li concedí el do de caminar damunt les aigües de la mar, fou un gran caçador Dotat d’una bellesa extraordinària, Eos se n'enamorà Àrtemis el feu occir servint-se d’un escorpí, motiu pel qual, després d’ésser convertits tots dos en constellacions, Orió fuig sempre de l’Escorpió Venerat a Beòcia, Corinna en cantà la llegenda
Gerió
Mitologia
Gegant mític grec de tres caps i tres cossos.
Hom el considerava fill de Crisàor i Callírroe Regnava sobre l’Hespèria i habitava a l’illa Erítia Hèracles, que també matà el seu bover Euritió i el seu gos de dos caps Ortre, el matà i li arrabassà el ramat de bous
Gargantua
Gegant (protagonista de la novel·la homònima de Rabelais), pare de Pantagruel
.
Eos
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Aurora.
Tenia per missió obrir, cada matí, les portes del cel al carro del sol La seva llegenda és plena d’amants, entre els quals hom troba el gegant Orió, Cèfal i Titó
Anteu
Mitologia
Fill de Posidó i de la Terra.
Gegant de talla excepcional, al qual el contacte amb la seva mare donava constantment noves forces Hèrcules, per tal de poder-lo vèncer, l’alçà de terra i l’escanyà amb els braços
Club Alpí Falcó
Esquí
Club d’esquí de Sabadell.
Fundat el 1973 i conegut també com CAF, participa en les competicions d’esquí d’àmbit català i estatal Malgrat que en alguna ocasió també disputà els Campionats Europeus i Mundials d’esquí alpí Organitza el Trofeu Ciutat de Sabadell habitualment a Baqueira- Beret, prova vàlida per al Campionat de Catalunya d’eslàlom gegant Tres dels seus esquiadors han participat en uns Jocs Olímpics Rafael Carbonell, Emma Bosch i Mònica Bosch Organitza cursos i sortides d’esquí
Campionat del Món de Surf de Neu
Altres esports d’hivern
Competició internacional de surf de neu disputada cada dos anys.
Organitzat per la Federació Internacional d’Esquí, la primera edició tingué lloc a Lienz Àustria l’any 1996 La novena edició és disputà a la Molina entre el 15 i el 23 de gener de 2011, a excepció de la prova big air, que es disputà al Palau Sant Jordi de Barcelona A més d’aquesta última especialitat, es competí en les proves de migtub, slopestyle, cros, eslàlom gegant parallel i eslàlom parallel Hi participaren 370 esportistes de 44 països
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme