Resultats de la cerca

Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner  a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner…

Entre aquests cal assenyalar els germans Giner de los Ríos, Manuel BCossío, GAzcárate, NSalmerón LFiguerola i JCosta Allunyada de tot interès de tipus confessional, filosòfic i polític, la institució assajà, en règim de coeducació, els mètodes de Fröbel i Pestalozzi, i afavorí la intuïció i el treball personal i creador, com també la individualització de la tasca educativa fora i dins de l’escola Inicialment orientada a l’ensenyament universitari, l’elaboració de les seves idees pedagògiques la portà a una creixent preocupació per l’ensenyament mitjà creació, el 1918, de l’…

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació

Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Fundada l’any 1976, realitza activitats esportives i culturals principalment relacionades amb la muntanya i la natura Edita la revista Drecera Disposa d’installacions pròpies amb un rocòdrom al Molí de can Feliciano Alguns dels seus membres han realitzat ascensions a les muntanyes més altes del món Lluís Giner assolí l’any 1988 el cim de l’Everest 8848 m i Jaume Ganges pujà a l’Aconcagua 6959 m per la cara sud, la paret més llarga d’Amèrica Organitza la rebuda de la Flama del Canigó L’any 2012 tenia 900 socis

Fundat al final del 1992, alguns dels seus membres com Nil i Nèstor Bohigas, Xavier i Joan de la Mata o Lluís Giner foren pioners del parapent a Espanya entre el 1987 i el 1988 La primera seu s’ubicà a Barcelona i la zona de vol a Castejón de Sos i a Àger Posteriorment la seu es traslladà a Organyà, la zona de vol més habitual del club Participa en la Lliga Catalana de parapent i en trobades internacionals com la Coupe Icare de França Organitza sortides i cursos d’iniciació, progressió, simulació d’incidències i vols biplaça

Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant…

La cavitat, situada a primera línia de mar, fa uns 200 m de longitud i té diverses galeries secundàries Des de la seva descoberta, l’any 1954, per Santiago Casanova i Giner, l’indret ha estat objecte de campanyes arqueològiques dirigides per diferents organismes La troballa més interessant fou una mandíbula de neandertal que s’exposa al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a Barcelona L’aplicació del mètode de datació d’urani-tori de la Universitat de Bristol Regne Unit ha concedit una antiguitat de 53200 anys a aquesta resta humana Amb aquesta nova datació, la mandíbula passa a ser…