Resultats de la cerca

El ducat de Richmond fou concedit el 1525 pel rei Enric VIII d’Anglaterra al seu fill illegítim Henry Fitz Roy, a la mort sense fills del qual 1536 revertí a la corona Posteriorment fou concedit diverses vegades i revertí sempre a la corona Per darrera vegada fou concedit el 1675 a Charles Lennox mort el 1723, fill illegítim del rei Carles II, i encara el porten els seus descendents agnats, els Gordon-Lennox, també ducs de Gordon El comtat de Richmond fou portat pels comtes de Penthièvre una branca dels ducs de Bretanya després que el comte Alà I de Penthièvre mort…

Fundat per l’antic militant d’Estat Català, Joaquim Juanola i Massó, que en fou l’impulsor principal, també en formaven part Amadeu Oller, Llibert Piera i Albert Compte El grup actuà a Caracas, des de finals dels anys cinquanta D’orientació independentista, assegurava tenir delegacions a 17 països americans i 10 d’europeus Tenia vinculació amb el moviment DRIL i el capità Galvao i era crític amb Solidaritat Catalana, l’altre grup local Editava la sèrie numerada “Documents”, alguns d’un sol full, entre els quals Nació i estat 1958, Monòleg d’un militant a un català anònim , La separació de…

Conegué un ràpid i espectacular creixement basat en un verbal radicalisme econòmic i social el 1933 afirmava tenir 126 585 afiliats En les corts constituents republicanes disposà de 59 diputats Tanmateix, patí un gran nombre d’escissions en especial el Partit Socialrevolucionari de Balbontín el mateix 1931, l’Esquerra Radical Socialista de Botella i Asensi el 1932 fins a la ruptura de les dues tendències principals pel setembre del 1933 Mentre Domingo i Albornoz procuraren mantenir-se prop de la conjunció republicanosocialista, Gordón Ordás procurà l’entesa amb els republicans per trencar amb…

L’any 1970 tenia mil arquitectes i altres professionals, amb grups associats a les ciutats nord-americanes més importants Louis Skidmore 1897-1962 i Nathaniel Owings 1903 crearen una oficina conjunta 1936 i dissenyaren alguns edificis per a la fira de Nova York 1939-40 El 1939 s’uní a la firma John OMerrill 1896, que deu anys després la dirigí Bé que en els inicis havien dut a terme obres de tipus historicista i eclèctic, incorporaren a la societat la manera de fer de Mies van der Rohe a través de l’arquitecte Gordon Bunschaft, que treballava per a la firma La Lever House Nova…

Format el 1977 a Londres, The Police es convertí en pocs anys en un fenomen musical Era format per Stewart Copeland bateria, Sting -pseudònim de Gordon Matthew Sumner- baix, veu i principal compositor i Andy Summers guitarra El grup nasqué amb la intenció de cultivar el punk i new wave , però el seu estil, anomenat reggae blanc, era clarament pop amb una mescla de reggae Al llarg dels seus vuit anys de vida artística feu cançons que esdevingueren molt populars, com Roxanne , Don’t Stand So Close To Me i sobretot Every Breath You Take , aquest darrer tema aparegut en el seu últim disc,…

Molt marcat per la personalitat del líder, que li imprimí una forta teatralitat i un nivell musical molt alt, el seu primer disc, publicat el 1972 amb el mateix nom del grup, ja palesava un estil eclèctic, a cavall entre el rock dels setanta i el hard-rock Amb A Night at the Opera 1975 es consolidaren com un dels grups més populars del Regne Unit, popularitat que difongueren fora del seu país en nombroses gires, en els concerts de les quals la posada en escena tenia un paper essencial Destacà en aquest sentit la seva actuació al concert benèfic Live Aid 1985,…

Relació de guardonats 1979 Philip Johnson Estats Units d’Amèrica 1980 Luis Barragan Mèxic 1981 James Stirling Gran Bretanya 1982 Kevin Roche Estats Units d’Amèrica 1983 Ieoh Ming Pei Estats Units d’Amèrica 1984 Richard Meier Estats Units d’Amèrica 1985 Hans Hollein Àustria 1986 Gottfried Boehm Alemanya 1987 Kenzo Tange Japó 1988 Gordon Bunshaft Estats Units d’Amèrica i Oscar Niemeyer Brasil 1989 Frank O Gehry Estats Units d’Amèrica 1990 Aldo Rossi Itàlia 1991 Robert Venturi Estats Units d’Amèrica 1992 Alvaro Siza Portugal 1993 Fumihiko Maki Japó 1994 Christian de Portzamparc…

Considerada una de les bandes més notables dels anys vuitanta, dècada durant la qual obtingué un bon nombre d’èxits, nasqué en plena explosió punk el seu estil abastava des del pop al reggae i sabé aglutinar virtuosisme, talent i comercialitat, de manera que esdevingué un dels clàssics moderns Can't Stand Loosing You fou el seu primer gran èxit, seguit en les llistes per So Lonely o Roxanne Després dels àlbums Outlandos d’Amour 1979, Reggatta de Blanc 1979, Zenyatta Mondatta 1980, Ghost in the Machine 1981, Sinchronicity 1983 i el recopilatori Every Breath You Take The Singles 1986, la…

Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party  fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…

Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’Ernest Lluch 1976  Pèls i senyals , de Dolors Bramon, Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977  Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978  Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984 Crítica…