Resultats de la cerca

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter…

Presentada el 23 de novembre de 2016, constitueix la gramàtica oficial de l’IEC i es reclama continuadora de la Gramàtica catalana de 1918 de Pompeu Fabra Respecte a aquesta obra, dona resposta a qüestions que el seu autor no va plantejar i n’amplia d’altres que es trobaven tot just esbossades, incorporant-hi també les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien reconeixement normatiu En l’obra, resultat d’un treball d’equip codirigit pels lingüistes Gemma Rigau i Manuel Pérez i Saldanya, hi participaren també experts diversos Fou…

Sorgida de les reunions que el 1713 presidia al seu palau el marquès de Villena, Juan Manuel Fernández Pacheco, fou fundada el 1714 per Felip V a Madrid Originàriament eren 8 membres, però el 1715 foren augmentats a 24 Aquest mateix any foren aprovats els primers estatuts i adoptat l’emblema d’un gresol al foc amb la llegenda Limpia, fija y da esplendor Fins el 1754, que Ferran VI els concedí un lloc a la Casa del Tresor, els acadèmics continuaren les reunions al palau del seu primer president Carles IV els traslladà al carrer de Valverde, i finalment, el 1894, la institució ocupà un palau de…

Hom hi publicà, entre altres obres, el Diccionari Aguiló 1914-31, el Diccionari ortogràfic 1917 i la Gramàtica Catalana 1918 de Pompeu Fabra

Seguint el model de l' Accademia della Crusca , tutelà la llengua i la literatura alemanyes, publicà una gramàtica de JG Schottel i s’oposà als estrangerismes Desaparegué el 1680

Té com a finalitat arribar a tots els àmbits dels Països Catalans Tracta de temes diversos exegesi, teologia, història, crítica literària, informacions d’actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramàtica catalana

Lloc de reunió de poetes i oradors, hi eren fets cursos regulars per un cos de professors de retòrica, jurisprudència, gramàtica i filosofia Denominat després Escola Romana, durà fins al s V

Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s XVIII, per l’ajuntament de Porreres Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes Fou suprimit el 1835

Edita en català i en castellà i destaca per la reedició facsímil de llibres Publica, entre altres, les colleccions “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular, i “Documents de Filologia Catalana”, amb obres com ara la Gramàtica Valenciana , de M Sanchis i Guarner Edità també les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada

La finalitat que li atribuí Richelieu fou de regular la llengua francesa, i així li encarregà la redacció d’un diccionari i d’una gramàtica, a més d’una retòrica i d’una poètica El diccionari fou publicat el 1694, i posteriorment ha estat objecte de diverses edicions i ampliacions la gramàtica no fou publicada fins el 1933 Un altre dels seus primers treballs fou Sentiments de l’Académie française sur Le Cid 1637, definició dels acadèmics sobre l’obra de Corneille, que escriviren a petició de Richelieu El 1672, Lluís XIV s’erigí en protector de l’acadèmia i li féu…