Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
estàtues de Riace
Nom amb què són conegudes dues estàtues gregues de bronze recuperades de la mar per uns pescadors de la localitat italiana de Riace, a la mar Jònica, el 1972.
Les dues peces, d’estil àtic, representen dos homes drets, de grandària lleugerament superior a la natural 2,05 m i 1,97 m, i són considerades dos dels millors originals grecs d’època clàssica que han arribat a l’actualitat Una de les estàtues s’ha datat vers el 460 aC i l’altra el 430 aC És probable que aquestes peces formessin part del carregament d’un dels nombrosos navilis que transportaven a Roma obres d’art gregues als s II i I aC
Makemake
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake
Corporació Metropolitana de Barcelona
Antic òrgan rector de l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona [EMMB], ambdós creats per una llei de 1974.
Afectava 26 municipis de tot el Barcelonès i el Baix Llobregat , una part considerable del Vallès Occidental i un petit segment del Garraf les Botigues, del municipi de Sitges i del Maresme Tiana i Montgat Les seves competències abastaven la planificació, la gestió urbanística i la major part d’infraestructures Com a corporació representativa en segon grau, integraven el consell metropolità o ple alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats, en un nombre proporcional a la seva grandària El president era elegit entre els alcaldes consellers, i els serveis tècnics s’…
Spartan 201
Astronàutica
Satèl·lit de la NASA, de poca grandària, destinat a estudiar el Sol amb dos telescopis: un d’ultraviolat i un altre de llum blanca.
Revista Catalana de Geografia
Historiografia catalana
Publicació trimestral de la Societat Catalana de Geografia fundada l’any 1978 a iniciativa de l’enginyer Josep M. Puchades i Benito, propietari, finançador i primer director (1978-82).
Desenvolupament enciclopèdic El consell de redacció el formaren els geògrafs Pau Vila, Lluís Solé i Sabarís, Josep Iglésies, Enric Lluch, Maria de Bolós, Lluís Casassas i Carles Carreras A partir del núm 5 1979 s’hi produïren alguns canvis, ampliant-lo amb la incorporació dels geògrafs Joan Vilà i Valentí, Vicenç M Rosselló i Verger, Bartomeu Barceló i Pons i Joan Becat Fins a la mort de Puchades 1982 se’n publicaren divuit números, de grandària i periodicitat molt diversa, i diversos treballs d’història de la població de Ramon Alberch, Antoni Simon i Jaume Dantí, entre d’altres El 1985 s’…
Hemeroteca Municipal de València
Historiografia catalana
Institució creada el 1902, que reuneix un ampli fons format per més de 4.000 títols entre periòdics (el més antic, del 1790), revistes, setmanaris i butlletins, a més de pasquins, pamflets, discursos, sàtires i col·loquis, proclames, bans o cartells de bous.
Desenvolupament enciclopèdic Amb motiu d’un acord de la corporació municipal del 25 d’agost de 1902, l’Ajuntament de València proposà installar a l’arxiu, formant-ne part, « una biblioteca de periódicos locales así antiguos como modernos que la base sean los diarios que se publiquen en Valencia, que se complete la colección con revistas y semanarios que se adquieran al efecto que se invite a los directores de estas publicaciones a que faciliten un ejemplar de cada número que publiquen que en todos los donativos de colecciones de periódicos antiguos o modernos se consigne por medio de una…