Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Grec Festival de Barcelona
Teatre
Festival d’arts escèniques i música que té lloc cada estiu a diversos escenaris de la ciutat de Barcelona.
El festival ha anat canviant de nom al llarg de la seva trajectòria des que fou fundat el 1976 per l’Assemblea d’Actors i Directors Se celebra durant l’estiu en diversos escenaris de la ciutat, però sempre ha estat conegut pel nom de l’escenari on primer es desenvolupà tota la programació i que més endavant continuà essent l’espai central el Teatre Grec construït a la muntanya de Montjuïc l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat el festival passà a ésser gestionat per l’Ajuntament de Barcelona, a partir de les primeres eleccions democràtiques municipals després de la…
Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…
Neoptòlem
Mitologia
Heroi mític grec (anomenat també Pirros), fill d’Aquil·les i de Deidamia.
Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives
EDES
Militar
Sigla d’una organització militar grega que lluità contra l’ocupació alemanya (1940-44).
Monàrquica i anglòfila, combaté també les forces d’esquerra en la guerra civil de 1945-49
Diomedes

Diomedes Còpia romana en marbre del segle II-III d'un original grec del segle V aC (Museu del Louvre)
Mitologia
Heroi grec.
Fou expedicionari contra Tebes i company d’Ulisses al cicle troià Ilíada , i en la lluita ferí Afrodita i Ares Era considerat el guerrer més violent de l’exèrcit grec Orador hàbil i agut conseller, manifesta una personalitat semblant a la d’Aquilles
Tetis

El rapte de Tetis per Peleu, en un vas grec
© Fototeca.cat
Mitologia
Nimfa marina, una de les cinquanta filles de Nereu, esposa del mortal Peleu i mare d’Aquil·les, per la salvació del qual lluità constantment: l’amagà a l’illa de Skyros per tal que no prengués part en la guerra de Troia i, més tard, en el decurs d’aquesta contesa, el protegí contra les ires d’Agamèmnon i li proporcionà armes noves per a venjar la mort de Patrocle.
Apareix figurada en l’art antiga, especialment en l’episodi de les noces de Peleu, a l’anomenat vas François al Museo Archeologico de Florència
llibres dels Macabeus
Conjunt de dos llibres de l’Antic Testament que formen part del cànon grec de la Bíblia.
El primer llibre dels Macabeus , que degué ésser escrit en hebreu, però que només ha estat conservat en grec, narra les lluites de Mataties i dels seus fills, Judes, Jonatan i Simó, contra els reis hellenistes de Síria, Antíoc IV Epifanes i els seus successors 175-134 aC eren lluites armades de resistència religiosa contra els partidaris de paganitzar els jueus i d’imposar-los els costums hellenístics l’autor del llibre era un jueu de Jerusalem que l’escriví vers l’any 100 aC El segon llibre dels Macabeus inclou només els fets de Judes Macabeu model d’història patètica religiosa…
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina al mite…
Teucre
Mitologia
Heroi grec.
Fill del déu Escamandre i de la nimfa Idea, és l’epònim dels teucres, habitants de la regió de la Tròade Hom el considera el progenitor de la família reial de Troia perquè la seva filla Batica, o Arisbe, esposà Dardani, el qual engendrà Erictoni, pare de Troos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina