Resultats de la cerca

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins al començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller

Està dedicat al maquis antifranquista i, de manera especial, al darrer guerriller català, Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada , que fou mort per la Guàrdia Civil l’any 1963 al terme de Castellnou i enterrat al cementiri que hi ha al costat del museu L’any 2011 es remodelà totalment l’exposició permanent, que aborda la lluita del maquis antifranquista i el seu context històric i social

Tenia per finalitat d’actuar com a govern interí de la zona controlada pels revoltats, en l’aspecte administratiu i judicial Afavorí la creació de juntes de corregiment a Manresa mateix i a d’altres ciutats unides a la revolta Emprà com a òrgan oficial la publicació periòdica El Catalán Realista Malgrat el seu caràcter civil, aviat intervingué en els afers militars Cap a la fi de setembre, Saperes fou substituït com a president pel guerriller Josep Bussons La Junta es dissolgué al començament d’octubre davant l’arribada de les tropes lleials a Ferran VII

Amb el suport del govern ugandès, desencadenà una violenta ofensiva militar contra les forces regulars ruandeses El 1993 signà amb el govern de Ruanda els acords de pau d’Arusha Després dels enfrontaments ètnics del 1994, l’FPR, dirigit per Paul Kagamé, aconseguí ocupar la capital i controlar el territori, establint a Kigali un govern d’unitat nacional Kagame guanyà les primeres eleccions presidencials agost del 2003 i el Front Patriòtic obtingué majoria en les legislatives del setembre En ambdues consultes foren denunciades irregularitats

Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú Partido Comunista del Perú - Bandra Roja del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels  camperols pobres Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars clandestins, i en…

Les seves accions militars començaren amb l’aixecament de la Pasqua del 1916, a Dublín Fins a la consecució de la independència 1921, l’IRA fou dirigit políticament per Eamon de Valera i militarment per Michael Collins El 1921, després de signat l’armistici que dividia l’illa en dues parts, una secció de l’IRA, que no acceptava la partició i que reivindicava la línia nacionalista revolucionària de Connolly, s’enfrontà amb els qui defensaven una concepció estrictament nacionalista conservadora Després d’un llarg període d’activitats esporàdiques de tipus guerriller 1939-56, l’IRA reaparegué a…

Fundada 1955 i dirigida per Georgios Grivas , lluità contra els britànics fins a aconseguir la independència de Xipre febrer del 1959 L’arquebisbe Makários la dissolgué, i pràcticament restà desorganitzada Més tard, reaparegué esporàdicament com a autora d’accions armades contra el govern republicà i contra la comunitat turcoxipriota

El 25 de juliol de 1836 fou derrotat en aquesta localitat pel brigadier marquès de Villacampo

Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres araboisraelianes 1948-49 Fundada amb el suport de la primera Conferència dels estats àrabs al Caire, després de l’ocupació de Gaza i Cisjordània per Israel 1967 i amb la subsegüent diàspora dels refugiats palestins, l’organització tingué un gran creixement Establí el seu quarter general a Jordània, des d’on perpetrà atacs contra Israel fins el 1970, que fou expulsada del país pel mateix rei Hussein L’OAP passà aleshores al Líban, des d’on…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que…