Resultats de la cerca

Centrat en la promoció de l’halterofília a la comarca del Vallès Occidental, formà diversos aixecadors que competiren en l’àmbit estatal Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs 2009, la Copa del Rei 1999 i uns quants Campionats d’Espanya de diverses categories

Fou creada l’any 1969 arran de la desvinculació d’aquest esport de la Federació Espanyola de Gimnàstica, on figurava dins la secció d’aixecament de pes Els seus promotors foren Joan Peña Morera, Ferran García Reverté, Àngel Cuadripani i Jaume Figueras Grau, que es convertí en el primer president El club pioner d’aquest esport a Catalunya fou el Centre Gimnàstic Barcelonès El 1970 la federació tenia 500 llicències Promou i regula la pràctica de l’halterofília i organitza competicions com la Lliga catalana, el Campionat de Catalunya i, puntualment, el Campionat d’Espanya, i encontres estatals i…

Fundat al setembre del 1965, fou un dels clubs pioners d’aquest esport a Catalunya El seu impulsor fou Joan Santamans Melich, posteriorment cofundador de la Federació Catalana d’Halterofília Alguns dels seus aixecadors aconseguiren el Campionat d’Espanya en múltiples ocasions El 1999 estigué a punt de desaparèixer, però gràcies a l’acció del president José Soria Casado mantingué l’activitat Al final del 2006 potencià les exhibicions i promogué les categories infantil i femenina Organitzà competicions com la fase final de la Copa de la Reina d’halterofília 2010 El 2010 tenia 54 aixecadors, 21…

Organitzat per la Federació Catalana d’Halterofília, ha tingut la participació de diverses selec-cions estatals, que s’han enfrontat a la catalana Diverses edicions han tingut lloc al poliesportiu municipal de l’Espanya Industrial

És organitzat per la Federació Catalana d’Halterofília i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, a les seves installacions Ha tingut la participació de diverses seleccions estatals

Fundat a l’octubre del 1989, fou impulsat per José María Galián Caballero, aixecador d’halterofília i campió de Catalunya de culturisme 1991 Nasqué vinculat al ja existent Gimnàs Gali Entre els seus esportistes més destacats hi ha Juan Cortés, campió de Catalunya júnior 2011 També practica karate, kyokushinkai, kick-boxing, full-contact, nihon-taijutsu i defensa personal

Centrat preferentment en la natació, participa en el Campionat de Catalunya de natació adaptada i ha organitzat alguna prova de la Lliga Catalana Alguns dels seus nedadors participen en competicions d’àmbit internacional En destaca Jesús Collado Alarcón, medallista als Jocs Paralímpics de Sydney, i Víctor Villanueva, campió d’Espanya en diverses ocasions Fa ús de la piscina Sagnier del Prat de Llobregat També practica basquetbol en cadira de rodes, voleibol, atletisme, halterofília i boccia Disposa d’una secció per a persones amb paràlisi cerebral

Fundat l’any 1954 per Francisco Marín Ponce, inicialment s’especialitzà en gimnàstica i halterofília Els anys seixanta començà a oferir classes de judo Posteriorment, es traslladà al barri de Gràcia i amplià l’oferta amb les seccions de karate, aikido, jujutsu, kungfu, kick-boxing i boxa tailandesa També practica ioga i taitxí S’hi han format més d’un centenar de cinturons negres de diferents especialitats L’any 2012 era dirigit per Francesc Marín Olmos, fill del fundador, cinturó negre 7è dan i professor nacional de judo Disposa de dues plantes amb diverses sales específiques

Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de Catalunya i…

En fou director José Donato i tingué l’assessorament mèdic de José Gallart N’eren collaboradors habituals Mateo Meytibí, Pedro Aquiñones i Guillermo Alfaro, entre d’altres Tingué corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat espanyol i a París De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 85 números