Resultats de la cerca

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

Fundat a Liverpool l’any 1956 per John Lennon guitarra i veu, Paul McCartney piano, baix, guitarra i veu, George Harrison guitarra i Pete Best bateria El 1962 aquest últim fou substituït per Ringo Starr, amb el qual el grup quedà definitivament constituït McCartney i Lennon foren, en la majoria de casos, els autors de les lletres i les músiques A partir del rock-and-roll de Chuck Berry i Little Richard, i de certs elements manllevats del blues , el folk i el gòspel, sintetitzaren un estil original, vitalista i fresc, que revolucionà la música popular i donà veu a una…

Els seu nom prové del diari Art&Language , que es publicà per primera vegada l’any 1969 Des del 1967 realitzen llibres, pamflets, discs i publicacions teòriques periòdiques, com Art&Language 1969-94, Analytical Art 1971-72 i The Fox 1975-76 El terme Art&Language designa l’obra artística i literària en collaboració de Baldwin i Ramsden, però també els texts collectius en què ha intervingut Charles Harrison Altres creadors s’han unit ocasionalment al grup, com TAtkinson, HHurrell, DBainbridge, JKosuth o IBurn El seu treball plàstic fa referència a una teoria conceptual…

Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí una etapa molt…

Llista de premiats 1929-1940  /  1941-1950  /  1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  /  1981-1990  /  1991-2000  /  2001-2010  /  2011-2020  /  2021- 1961 edició núm 33 Pellícula The Apartment de B Wilder Director Billy Wilder per The Apartment Actor principal Burt Lancaster per Elmer Gantry Actriu principal Elizabeth Taylor per Butterfield-8 1962 edició núm 34 Pellícula West Side Story de R Wise i J Robbins Director Robert Wise i Jerome Robbins per West Side Story Actor principal Maximilian Schell per Judgement at Nuremberg Actriu principal Sophia Loren per La Ciociara 1963 edició núm 35…

El seu estil ampli, capaç de tocar amb la mateixa facilitat el pop o la música ètnica, combinat amb la cura dels texts, convertiren Talking Heads en una de les bandes més representatives dels anys vuitanta Debutaren el 1975 el seu primer disc, Talking Heads ‘77 , arribaria dos anys després Després de More Songs About Buildings and Food 1978, produït per Brian Eno i accèssit a les llistes nord-americanes, seguiren Fear of Music 1979, My Life in Bush of Ghosts 1981, Remain in Light 1980, The Name of This Band is Talking Heads 1982, Speaking in Tongues 1983, Stop Making Sense 1984, Little…

Sorgit a Liverpool, on eren nascuts els membres de la banda, amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan El primer disc del grup com a The Beatles data del 1962 Llurs composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l’harmonia Considerats el grup més important i influent de tota la música pop , foren els iniciadors del fenomen beat Partint de la base rítmica del rock , llurs melodies seguiren una evolució constant, amb influències del rhythm-and-blues , del rock i del blues progressiu A aquesta primera etapa corresponen Please, Please Me…

Desenvolupament enciclopèdic Pensada com a anuari, la revista nasqué amb el títol en castellà de Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses , mantenint-lo en els 15 primers volums del 1974 al 1993, en el que s’ha de considerar una primera època de la publicació el canvi de títol al català es produí el 1995 vol 16 i donà lloc a una segona època que encara continua El número d’exemplars publicats, amb una periodicitat pràcticament bianual és de 21 el primer correspon a l’any 1974, i l’últim a l’any 2000 amb data d’edició del 2001 Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de…