Resultats de la cerca

Fundat el 1935, Sándor Vegh 1935 i Zoltán Székely 1935-70 foren, successivament, primer violí Peter Szervansky 1935, Sándor Vegh 1935-40, Alexandre Moskowsky 1940-59 i Michael Kuttner 1959-70 ocuparen el lloc de segon violí Denes Koromzay 1935-70 fou la viola, i Vilmos Palotai 1935-56 i Gabriel Magyar 1956-70, el violoncel Destacà per la divulgació que feu de la música contemporània, especialment de la de B Bartók, compositor del qual estrenaren el quartet número 5 El grup s’establí a Holanda des del 1937, i a partir del 1950 fou quartet resident de la Universitat del Sud de Califòrnia…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la…

Llur net Miklós Esterházy de Galántha — 1645, creat baró hongarès 1613 i comte de Fraknó 1626, fou cap de la branca principal de la família, en la qual destaca Pál Esterházy 1635 — 1713, que dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor En aquest darrer vessant, publicà la collecció Harmonia Caelestis 1711, amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor Fundà també l’orquestra de la residència dels Esterházy, inici d’un taller musical d’alt nivell que es desenvoluparia al segle XVIII El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi El net…

Organitzat per la Federació Aeronàutica Internacional, el primer campionat se celebrà el 1976 a Skövde Suècia La setena edició tingué lloc al setembre del 1990 a Lleida El guanyador fou l’hongarès Csaba Molnar El 2011 se celebrà novament a Lleida

La primera edició fou el 1934 i la segona, el 1949 Fou patrocinat per la Generalitat de Catalunya i organitzat pel Club d’Escacs Barcelona sota la supervisió de la Federació Catalana d’Escacs Tingué lloc a l’Hotel Terramar Palace de Sitges El guanyador fou el Gran Mestre hongarès Andor Lilienthal

Fou ideat per l’italià Giuseppe Mazzini, al qual s’uniren el francès Alexandre A Ledru-Rollin, l’alemany Arnold Ruge, l’hongarès Lajos Kossuth, etc La seva finalitat era aconseguir l’alliberament dels països aleshores oprimits Itàlia, Polònia, Hongria, etc Les desavinences entre Mazzini i Kossuth, però, n'anullaren l’eficàcia 1853

Fundat el 1999, fou impulsat pel mestre hongarès Imre Dobos Fodor, tècnic i mestre de sabre, floret i espasa Està especialitzat en la modalitat de sabre i ofereix classes tant a adults com a nens Té seus a Barcelona, Badalona, Girona, Sitges i l’Arboç A Barcelona, practica al poliesportiu Fort Pienc i al poliesportiu Estació del Nord

Es caracteritza per una ceràmica tosca, per peces fines monocromes o policromes, per unes figures femenines corpulentes però molt estilitzades, etc S'enllaça amb la cultura de Sesklo , a Grècia, i amb la d' Hacilar , a l’Àsia Menor La part septentrional d’aquesta cultura rep el nom de cultura de Körös o de Criş, del nom del riu homònim Körös en hongarès i Criş en romanès, afluent del Tisza

Fundat el 1996 pel mestre d’armes Fidel Font és l’únic club d’esgrima de la demarcació de Tarragona Especialitzat en espasa, aplica les tècniques de les arts marcials a l’esgrima Sobresurt en la vessant formativa i té un gran palmarès estatal i internacional en categories inferiors Entre els alumnes destaca Pau Roselló, campió del món i d’Europa cadet 2007, i Marc Font, internacional amb la selecció espanyola Els èxits del club feren possible que el centre de tecnificació d’Amposta inclogués aquest esport, fet que suposà la construcció d’una nova sala d’esgrima, inaugurada el 2008 El club es…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…