Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Ibn Zuhr
Medicina
Família andalusina originària de Xàtiva, estirp de metges il·lustres.
Entre els més importants d’aquests cal esmentar Abū Marwān 'Abd al-Malik , Abū-l-'Alā’ Zuhr, Abū Marwān ibn Zuhr
Banū Sirāǧ
Família granadina.
Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826
Banū Ġāniya
Família berber que a l’època almohade s’independitzà a les Illes Balears i Ifrīqiya.
'Alī ibn Yūsuf, lloctinent de l’almoràvit Yūsuf ịbn Tašfīn, es casà amb una parenta d’aquest, Ġāniya de la qual prengué nom la dinastia, i tingué dos fills Yaḥyà i Muḥammad, governador de Mallorca segurament des del 1126 Durant la conquesta almohade d’Al-Andalus, Muḥammad ibn Ġāniya aconseguí l’autonomia de les Illes Balears aglutinant al seu costat els proalmoràvits fugitius de la península Ibèrica En temps d’Iṣhāq ibn Muḥammad la família es consolidà Dels seus fills sembla que Muḥammad ibn Isḥaq ibn Ġāniya restà en el govern…
Banū Qasī
Família muladí originària de la regió navarresa de l’Ebre, la qual, unes vegades al costat dels emirs de Córdova i d’altres en franca revolta, aconseguí (segles VIII-X) de formar un regne propi, amb l’aliança freqüent dels regnes veïns.
Provenia del comte Cassius, el qual renegà el cristianisme per conservar les seves propietats davant la irrupció de Mūsà ibn Nuṣayr a la península Ibèrica Mūsà ibn Fortun , net del comte visigot, es mantingué sota l’autoritat de l’emir Hišām I, i en morir 789, la seva vídua es casà amb Ennegó Aritza de Pamplona, regne que governà com a valí el seu fill Mutarrif ibn Musà ibn Fortun Un altre fill, Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun , arribà a governar sobre un territori que comprenia Tudela, Osca i Saragossa Enfrontat amb el…
Ṭibbōn
Família jueva de científics i traductors.
Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i installada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn , fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn Marsella 1240 — 1283 Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Nagrella
Família jueva establerta a Granada.
En foren membres destacats, entre altres, el literat Šěmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef ibn Nagrella , que exerciren una intensa activitat política al regne zírida de Granada
batalla de Cutanda
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut prop de Cutanda, a la vall del Jiloca, el 1120.
En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa
Banū Hūd
Família àrab d’origen baladí que governà la taifa de Saragossa des del 1039 fins al 1110.
En fou el fundador Sulaymān ibn Muḥammad ibn Ḥūd , governador de Lleida, el qual, en ésser assassinat el darrer rei tugíbida de Saragossa, al-Munḏir II, s’apoderà del govern 1039-46 de la taifa i adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Abans de morir dividí el regne entre els seus fills i deixà Saragossa a Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir , Lleida a Yūsuf al-Muẓaffar , Calataiud a Sulaymān i Tudela a Muḥammad Al-Muqtadir desposseí successivament els seus germans i s’annexionà Tortosa 1059 i Dénia 1076 convertint el seu govern 1046-81 en el moment de la màxima expansió del…
expedició de Còrdova
Història
Campanya empresa per un exèrcit català de 10 000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, l’any 1010.
Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de…