Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Instituto Nacional de Conservación de la Naturaleza
Organisme públic de l’Estat espanyol, dependent del ministeri d’agricultura, creat el 1971 en substitució del Patrimonio Forestal del Estado, del Servicio Nacional de Pesca Fluvial y Caza i dels Distritos Forestales.
Fou clausurat el 1995, en haver estat traspassades la major part de les seves competències a les comunitats autònomes
el Socors
Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.
Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les…
The Who
Música
Grup britànic de rock format el 1964 i dissolt el 1983, si bé posteriorment s’ha reagrupat esporàdicament.
Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les…
Els Quatre Gats

Els Quatre Gats, interior del local el 2013
Cerveseria i cabaret, inaugurat a Barcelona, al carrer de Montsió, el 1897 i clausurat el 1903.
Promogut per Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, les despeses anaven a càrrec del mateix Casas, del drapaire enriquit Maties Ardèniz i de Manuel Girona Fou regit per Pere Romeu Installat a la medievalitzant casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, prengué com a model cabarets parisencs com el Chat Noir S'hi feren sessions de titelles a càrrec de Julià i Juli Pi, ombres xineses, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que era un bon guitarrista amateur— , Manuel Llobet, etc, lectures poètiques i sobretot exposicions d’art de Regoyos,…
Bruno Quadreny
Literatura catalana
Protagonista d’El dia que va morir Marilyn, novel·la de Terenci Moix.
Bruno Quadreny evoca la seva joventut, en uns escrits en primera persona primerament recrea la seva infantesa, al Raval, amb els pares, Xim i Amèlia, i un germà petit tolit, del qual s’ha d’ocupar La figura central de la seva infantesa és la mare, dona de gran atractiu, que suscita un sentiment ambigu, d’amor i d’odi, mentre que el del pare, egoista i inconscient, és clarament de rebuig Bruno és un nen introvertit i imaginatiu, que se sent lligat als escenaris més característics de Barcelona, sobretot a aquells relacionats amb les festes nadalenques, a l’hivern, que imagina amb una neu…
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,