Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Museu d’Història de la Immigració de Catalunya

Exterior del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya
© MHIC
Museu
Museologia
Equipament museístic situat a Sant Adrià de Besòs.
L’any 2004 inaugurà la primera fase S’obriren al públic les dependències emplaçades a l’antiga casa colonial de Can Serra, que ha estat restaurada S’inaugurà el Centre de Documentació i una exposició titulada “D’immigrants a ciutadans”, que fa un recorregut per la història de la immigració a Catalunya des del segle XIX fins a l’actualitat El 2012 s’inaugurà una segona fase del museu en un edifici annex de nova construcció que acull els tres espais expositius permanents en una museografia en aperto , és a dir, a l’espai exterior Humans en moviment, en què es fa una anàlisi i revisió de les…
Musée National de l’Histoire de l’Immigration

Façana del palau de la Porte Dorée
Museu
Museologia
Museu de París dedicat a la immigració a França.
Forma part del complex museístic del palau de la Porte Dorée, que inclou també les exposicions del mateix palau i l’Aquarium Tropical És el primer museu en el seu gènere i té per objectiu reconèixer i donar valor al paper dels immigrants en la societat francesa i presentar la història de la immigració en els dos darrers segles Juntament amb l’exposició permanent, organitza exposicions temporals temàtiques relacionades amb la immigració a França Obert el 2012 a partir de la Cité Nationale de l’Histoire de l’Immigration, fou inaugurat oficialment el 2014 El canvi de valors de la societat…
Els altres catalans

Portada de l'edició de 1964 del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel
© Generalitat de Catalunya
Llibre de Francesc Candel sobre la immigració a Catalunya.
Fou publicat per Edicions 62 l’any 1964 Concebut com una combinació d’assaig sociològic, reportatge periodístic i crònica personal, l’autor mateix formava part del collectiu descrit en el llibre El punt de partida és l’establiment a Catalunya de grans onades d’immigració procedent de la resta de l’Estat espanyol, majoritàriament castellanoparlant, durant el període iniciat al final de la dècada dels cinquanta del segle XX i que s’allargà fins al principi dels setanta, en un context de creixement econòmic i alhora de repressió, tant del moviment obrer com de la identitat catalana És evident…
Partit Nacionalista Català
Partit polític
Partit independentista inscrit al juny de 1992 amb seu a Fondarella (Lleida) per exmilitants d’Estat Català.
Assenyalà que “la immigració que amenaça Catalunya no és la immigració africana, sinó l’espanyola” “més que immigració, hi ha hagut ocupació” Es mostrà favorable a “la repatriació” dels no integrats i belligerant amb les Cases Regionals “Nius de l’espanyolisme” Promotors Josep Reñé, Ramon Amorós i Josep M Marimon Edità La Nació Catalana Premsa propera La Nostra Terra
Aliança Catalana
Política
Partit polític.
Fundat a Ripoll el 2020, defensa la independència unilateral de Catalunya, el proteccionisme a les empreses catalanes, l’economia de mercat i el control de la immigració, i està en contra del bilingüisme El 31 de març de 2020, Sílvia Orriols i Serra, regidora de l’Ajuntament de Ripoll pel Front Nacional de Catalunya FNC, abandonà el partit per diferències sobre la immigració magribina al seu municipi després dels atemptats del 2017 a Catalunya Quatre mesos més tard, el 29 de juliol, creà, amb el grup local de l’FNC, Aliança Catalana, un partit polític amb l’objectiu de representar el…
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Grupuscle independentista neo-nazi que hauria actuat clandestinament el 1983.
Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans
Acta Única Europea
Dret internacional
Acord de reforma del Tractat de Roma signat el 1986 (en vigor des de l’1 de juliol de 1987) pels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea per a crear un mercat únic entre aquests països a partir del 31 de desembre de 1992 (Unió Europea).
L’acord instaurà un sistema de majoria qualificada per a votar les propostes, exceptuant les relatives a impostos, legislació laboral i immigració Amb aquest objectiu, el tractat ampliava els poders dels òrgans de govern la Comissió Europea podia prendre decisions per majoria qualificada i no tan sols per unanimitat, i el Parlament podia esmenar la legislació, bé que corresponia al Consell Europeu l’adopció definitiva de resolucions
Estado Nacional Europeo
Partit polític
Partit ultradretà creat a Barcelona el 1995.
Manifesta un ultranacionalisme europeu i espanyol essencialista Reclama, entre d’altres aspectes, un paper rector de l’estat, el control de la immigració i la severitat de la justícia Es donà a conèixer en les eleccions municipals de 1995 i en les legislatives de 1996 495 vots Encapçalà la llista Alicia Pulgarín, que comptà amb Alberto Royuela, Ramón Bau i Luis Antonio García Rodríguez Tornà a concórrer a les eleccions municipals de Barcelona el 1999 214 vots
Plataforma per Catalunya
Política
Partit polític creat el gener del 2001 a Vic, vigent fins el 2019.
Fou fundat per l’antic militant de Fuerza Nueva Josep Anglada amb el nom de Plataforma Vigatana Tenia com a punt exclusiu del seu programa la immigració especialment la procedent de fora de la Unió Europea i de religió musulmana, sobre la qual mantenia un discurs de rebuig frontal En aquest aspecte, era afí a d’altres partits populistes europeus consolidats arran de l’augment de la mobilitat transfronterera propiciada per la globalització des dels anys noranta, com ara el Rassemblement National de Jean-Marie Le Pen, el Partit de la Llibertat austríac de Jörg Haider i la seva escissió, la…
Coordinadora Alternativa Solidarista
Partit polític
Col·lectiu ultradretà renovador creat al juliol de 1988 a Barcelona.
Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera…