Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Alabern
Família de gravadors, documentada a Barcelona al segle XIX.
Pau Alabern i Moles Barcelona 1804 — 1860 excellí en obres a l'acer i en coure Illustrà la majoria de les obres publicades a Catalunya del 1823 al 1850 El seu fill Camil Alabern i Casas Barcelona 1825 — Madrid 1876 marxà a l’estranger per tal de perfeccionar-se en l’ofici Treballà en l’obtenció d’un mètode que impedís la falsificació de bitllets de banc i de documents de crèdit Contribuí notablement a la revaloració del gravat a Catalunya A Madrid, ocupà el càrrec de primer gravador a la Fábrica del Sello Féu els gravats de l' Atlas Geográfico de España Ramon Alabern i Moles ,…
guerra de Líbia
Conflicte armat desenvolupat a Líbia el 2011 i que comportà la caiguda del règim de Gaddafi.
Al març del 2011, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà dues resolucions La 1970 obria una investigació per crims contra la humanitat comesos per la violenta repressió exercida per les forces militars del govern presidit per Moammar al-Gaddafi sobre els ciutadans que es manifestaven pacíficament en demanda de llibertats i democràcia i posteriorment, la Resolució 1973, del 17 de març, que permetia la intervenció militar estrangera per establir l’exclusió aèria de Líbia amb l’objectiu de protegir la població civil d’atacs de les forces governamentals La resolució acusava el…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…