Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Indústria Catalana
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’economia i tècnica industrial, publicada a Barcelona (1933-35) i dirigida per Rafael Bonet i Garí, Antoni Homs, Antoni Jovés i Ferran Roca i Sangrà.
Denuncià les limitacions en la gestió econòmica imposades al govern de la Generalitat, fou contrària a la protecció de l’economia i proposà, alternativament, la millora dels procediments de fabricació, la racionalització de l’economia i l’ordenació de les fonts de finançament Hi collaboraren, entre altres, Josep A Vandellòs, Jaume Alzina i Josep Borrell i Macià
pla Dawes
Història
Informe publicat el 1924 sobre les reparacions de guerra imposades a Alemanya pel tractat de Versalles.
Per tal d’estimular la recuperació econòmica d’Alemanya amb l’objecte que pogués satisfer les reparacions, el pla proposava l’esglaonament de pagaments durant cinc anys, l’estabilització de la moneda i l’equilibri pressupostari, la concessió d’un emprèstit exterior a Alemanya, l’establiment d’un control internacional dels afers financers alemanys i la determinació de l’apropiació de certes rendes
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga…
Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme
Dret
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 29 de juny de 2017.
Presentada conjuntament per Junts pel Sí, Catalunya Sí Que es Pot i la Candidatura d’Unitat Popular, fou aprovada per unanimitat La llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica , declarava illegals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d'Ocupació posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar vigents a Catalunya des de l’abril del 1938 fins al desembre del 1978 Considerava aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just, i deduïa la nullitat de totes les sentències i resolucions de les…
Iberdrola
Economia
Companyia elèctrica de l’Estat espanyol.
Fou fundada al novembre del 1992 a partir de la fusió de les elèctriques privades Iberduero 1944 i Hidroeléctrica Española 1901 És líder en el mercat liberalitzat de comercialització i segona en el conjunt del sector dins de l’Estat espanyol Té presència internacional, especialment a l’Amèrica Llatina el 1995 adquirí les distribuïdores Electropaz i Elfeo Bolívia el 1996, les hidroelèctriques de Tocopilla i Colbún Xile, i el 1997, la distribuïdora Coelba Brasil El 1999 comprà la nord-americana Energy Works El 2001, les condicions imposades pel Tribunal de Defensa de la Competència…
Huawei
Electrònica i informàtica
Empresa xinesa de telecomunicacions.
Fou fundada l’any 1987 per Ren Zhengfei, antic oficial de l’Exèrcit Popular d’Alliberament Com totes les grans empreses xineses, té forts lligams amb l’Estat, reforçats el 2017 per la llei que obliga les organitzacions empresarials a cooperar amb els serveis d’intelligència estatals Centrada en el desenvolupament de telèfons intelligents i dominadora absoluta del mercat xinès, ha tingut un gran creixement a escala mundial el 2017 representava el 28% del mercat mundial en infraestructures i, a l’inici del 2018, superava Apple en vendes de dispositius El desembre del 2018 la directora financera…
acords de Locarno
Història
Acords signats a Locarno, el 1925, per Briand, A.Chamberlain, Mussolini, Stresemann i Vandervelde que garantien les fronteres imposades pel tractat de Versalles a les regions renanes.
La invasió per part de Hitler, el 1936, de la Renània desmilitaritzada invalidà aquests acords
Deutsche Bank AG
Economia
Entitat bancària d’Alemanya fundada el 1870.
La seu és a Frankfurt Primer banc alemany des del 1876, en què absorbí el Berliner Bankverein i el Deutscher Union Bank, té participació en nombroses empreses i entitats de crèdit, i disposa de presència i nombroses filials en més de 70 estats del món, sobretot a Europa, els Estats Units i Àsia Fins el 1999, que adquirí l’entitat nord-americana Bankers Trust, les seves activats foren les d’un banc convencional, centrades en el crèdit i les transaccions a particulars i a empreses, però des d’aleshores s’orientà cada cop més vers els fons d’inversió d’alt risc Considerat un dels bancs sistèmics…
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…
Llei de llengües d’Aragó
Llei aprovada el 2009 i derogada el 2013 que reconeixia alguns drets lingüístics als catalanoparlants de la Franja de Ponent i als aragonesoparlants de l’Alt Aragó, referents a l’ensenyament i a les relacions amb l’Administració.
Fou aprovada el 22 de desembre de 2009, amb la denominació de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, en la tercera i darrera legislatura del president catalanoparlant d’Aragó, Marcel•lí Iglesias PSOE Reconeixia quatre zones lingüístiques segons la proporció d’ús del castellà, el català i l’aragonès una zona d’ús exclusiu del castellà, una zona de coexistència històrica del castellà i l’aragonès al nord d’Aragó, una zona de coexistència del castellà, el català i l’aragonès al nord-est i una zona de coexistència del català i el castellà a l’est Les dues darreres…