Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
Kama
Mitologia
Déu hindú de l’amor.
Segons la llegenda, inspirà al déu creador la necessitat de companyia És representat com a adolescent, amb un arc i fletxes a la mà
Horacis
Història
Nom de tres herois romans, germans bessons, que lluitaren amb els tres germans Curiacis, també bessons, en la lluita entre Alba i Roma, per tal de decidir, per mitjà de combat personal, a quina d’aquestes dues ciutats rivals corresponia la supremacia.
La victòria, assolida per un dels Horacis i, per tant, per Roma, inspirà diverses obres artístiques, literàries Aretino, Corneille i musicals Cimarosa, Mercadante, Honegger
La carrossa del Sant Sagrament
Teatre
Obra teatral (1830) de Prosper Mérimée, sobre els amors del virrei Manuel d’Amat i de Junyent amb la Perricholi.
El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952
Hècuba
Mitologia
Reina de Troia, muller de Príam.
Morts els seus fills a la guerra, n'assumí la venjança i se suïcidà heroicament La seva figura inspirà una tragèdia —perduda— de Sòfocles i altres d’Eurípides, dels clàssics llatins Enni, Acci i Sèneca i d’altres autors moderns
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
Atharva-veda
Recull poeticoreligiós de l’Índia, el quart i darrer Veda
(bé que no sempre és admès en aquesta inclusió).
Relacionat amb el Rig-veda , en el qual s’inspira sovint, el sànscrit en què és escrit és, però, menys complex i més modern Aplega pregàries, fórmules màgiques, especulacions simbòliques, etc, i inclou, entre d’altres, l' Himne a la terra , una de les peces mestres de la literatura antiga
Pinotxo
Narració infantil de Carlo Collodi apareguda per primera vegada al Giornale dei Bambini (1880).
Pinotxo, putxinelli de fusta, s’escapa de casa del vell que l’ha fabricat i passa tota mena de peripècies fins que acaba convertint-se en un noi de debò Esdevinguda obra clàssica de la literatura infantil, fou traduïda al català el 1934 i inspirà una pellícula de dibuixos animats de Walt Disney 1940
Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina , de l’escultor barroc Bernini (1598-1680)
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
Banū Sirāǧ
Família granadina.
Rival de la família zegrita intervingué repetidament en les lluites interiors del regne nassarita de Granada segle XV Una llegenda atribueix a Boabdil l’assassinat de 36 membres d’aquesta família a la sala dels Abenserraigs de l’Alhambra granadina Chateaubriand, entre d’altres escriptors, s’hi inspirà en la seva narració Aventures du dernier Abencérage 1826
Abenserraig i la bella Xarifa
Tema amorós de la literatura castellana.
Apareix en els anomenats romances fronterizos i, novellat, en l’ Inventario d’Antonio de Villegas, escrit el 1551 Alguns anys més tard, el 1559, Jorge de Montemor recollí el tema a la Diana Inspirà, finalment, Joan Timoneda i, sobretot, Lope de Vega, el qual l’aprofità en La Dorotea i l’escenificà en El remedio en la desdicha
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina