Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Institut Mallorquí d’Afers Socials
Institució de referència a Mallorca en serveis socials que depèn directament del Consell de Mallorca.
Creat arran de la Llei 14/2001 d’atribució de competències als consells insulars en matèria de serveis socials, assumí la gestió dels serveis socials, la protecció dels menors i els recursos assistencials Té com a objectiu desenvolupar els programes, els serveis i els centres de serveis socials, menors i residències, llars i altres recursos assistencials per a gent gran
Almanac de les Lletres
Anuari publicat a Palma, Mallorca, des del 1921 fins al 1936, en català, i incorporat, des del 1924, a les publicacions de l’Associació per la Cultura de Mallorca.
Cada volum contenia, a més d’un calendari, una miscellània literària, en la qual participaren molts escriptors insulars Joan Alcover, Miquel Ferrà, Rosselló de Son Forteza, Salvador Galmés, etc i d’altres com Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruyra, etc A partir del 1924 inserí una crònica de les activitats culturals mallorquines, ampliada, des del 1931, als esdeveniments polítics
Federació Espanyola de Municipis i Províncies
Associació constituïda el 1985 i que agrupa ajuntaments, diputacions, consells i cabildos insulars.
La Almudaina
Periodisme
Diari en castellà aparegut a Palma, Mallorca, del 1887 al 1953, que es fusionà amb el «Correo de Mallorca» i donà lloc al «Diario de Mallorca».
Fundat per iniciativa d’Enric Alzamora i Guillem Sampol, era imprès a la casa Amengual i Muntaner, que aviat en fou propietària Els seus directors, successivament Joan Lluís Oliver, el seu fill Miquel dels Sants Oliver 1897-1905, Jeroni Amengual i Gaspar Reynés i Amengual li donaren un to moderat A més de tractar els temes balears, sobresortí per la secció literària, bilingüe, on collaboraren bona part dels escriptors insulars
Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa
Dret balear
Projecte de llei de règim d’autonomia sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
.
Aquest avantprojecte fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma els dies 20, 21, 22 i 23 de juliol de 1931 Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics amb l’única excepció del Partit Republicà Federal restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos…
Ona Mallorca
Emissora de ràdio del Consell Insular de Mallorca que emeté entre els anys 2000 i 2011.
Nasqué per iniciativa del Consell de Mallorca, aleshores governat per un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, i començà les seves emissions el 18 de desembre del 2000 Fou la primera emissora de ràdio de les Illes Balears que emetia íntegrament en català les vint-i-quatre hores del dia El 2002 obrí un servei de ràdio a la carta a través de la xarxa El 2005, arran de la creació de l’empresa pública Ràdio i Televisió de Mallorca RTVM per gestionar conjuntament la ràdio i la televisió insulars, s’integrà en aquest ens Els seus programes El patrimoni 2002, Dos i dos són 22 2009 i La…
Capella Clàssica de Mallorca
Música
Agrupació coral mallorquina fundada a Palma el 1931 i dirigida per Joan Maria Thomàs.
Formada per un nombre de cantors que no superà mai la quarantena, el seu repertori prioritzà la música vocal a cappella i abraçà un àmbit cronològic situat entre els segles XVI i XX Els anys de la República realitzà una extensa tasca de recopilació, transcripció i ordenació de la literatura coral autòctona, i estimulà els compositors de l’època a ampliar el repertori coral amb noves produccions L’activitat artística s’inicià l’any 1932 a la cartoixa de Valldemossa, dins el II Festival Chopin, amb la participació del pianista Arthur Rubinstein L’any 1933 Manuel de Falla, que dedicà a la…
Cimera de Durban sobre el Canvi Climàtic
Conferència celebrada a la ciutat sud-africana de Durban en el marc de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic entre els dies 28 de novembre i 11 de desembre de 2011.
Es perllongà més d’un dia a causa de l’absència d’acords en exhaurir-se el termini i fou la dotzena de les conferències internacionals establertes amb periodicitat anual des del 1995, i que tingueren com a esdeveniment fundacional la Cimera de Rio del 1992 En el context de la crisi financera global, que s’afegí a les habituals reticències de les grans potències econòmiques els EUA, el Canadà i el Japó, estats emergents l’Índia i la Xina, principalment, i alguns de subdesenvolupats, la Unió Europea hi formulà, amb el suport d’alguns països subdesenvolupats i de l’Aliança de Petits Estats…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007
Dret català
Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.
Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits…
Escola Mallorquina
Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.
Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i mediterrani que hi ha…